Mes: juliol de 2023

Compartim aquí la publicació que recull el procés i que també està present a la sala d’exposicions.

Fins l’11 de setembre!

Presentem el projecte al Casal SomLaPera.

Estem una mica nervioses. Expliquem el projecte a les persones que han vingut.

Hem escrit un text que encapçala l’exposició. És un text que hem escrit entre totes, amb frases i pensaments de cadascuna de nosaltres:

HEM IMAGINAT CASES

AQUESTA ÉS AQUÍ AL BARRI

I POTSER HI VIU UNA DONA QUE ES DIU NATASHA I TÉ 9 GATS

QUÈ US AGRADARIA QUE HI HAGUÉS AL BARRI DEL FUTUR?

A MI M’AGRADARIA QUE HI HAGUÉS MÉS PARCS

MÉS COTXES VOLADORS

JO VISC A ROQUETES

I EL QUE EM PREOCUPA DEL MÓN ÉS QUE ENS MORIM TOTS

MUDAR-SE DE CASA ÉS SENTIR UN AMBIENT DIFERENT I COMENÇAR UNA NOVA ETAPA DE LA VIDA

M’HA AGRADAT I A LA VEGADA NO

PERQUÈ M’HE SEPARAT DE LA MEVA ÀVIA I EL MEU GOS

LA MEVA CASA ÉS UN LLOC IMAGINARI

LA MEVA CASA ÉS A LA SELVA

I DIRÀS: QUÈ TÉ DE BO TENIR UNA CASA A LA SELVA?

DONCS IMAGINA’T QUE DES DEL BALCÓ POTS VEURE LA SELVA AMAZÒNICA AMB L’OLOR DE LA NATURA I AMB UNA TRANQUIL·LITAT QUE ÉS DIFÍCIL DE TROBAR

EL PAISATGE QUE JO VULL VEURE PER LA FINESTRA ÉS KÍEV, LA MEVA CIUTAT A UCRAÏNA

LES CASES A LA LLUNA SURARAN A L’AIRE

SEGURAMENT LES CASES DEL FUTUR SERAN PETITETES

CASES VOLADORES

QUIN MAREIG

CASES RODONES

POTSER HAUREM D’ANAR A VIURE A UNA ALTRA GALÀXIA

COM PODEM ANAR A VIURE A UNA ALTRA GALÀXIA SI NO PODEM NI ANAR A UN ALTRE PLANETA? FARÀS UN SALT I VOLARÀS FINS A CASA

CANVIAR DE CASA ÉS UNA EXPERIÈNCIA ESTRANYA,

EMOCIONANT I TRISTA A LA VEGADA

JO VAIG VENIR DE COLÒMBIA NO FA GAIRE I VAIG PORTAR UN PELUIX QUE EM VA REGALAR LA MEVA ÀVIA

ÉS UN MONSTRE, PERÒ M’AGRADA

JO VAIG PORTAR EL TAGINE PER CUINAR COSES DELICIOSES

LES CASES DEL FUTUR FARAN ENERGIA AMB LA LLUM DEL SOL

EN EL FUTUR TOTHOM HAURIA DE TENIR UNA CASA PER VIURE

ALGÚ SAP QUANT DURARAN AQUESTS EDIFICIS?

Un gest: calar una xarxa. Un gest per fer visible una forma de vida minoritària, una activitat gairebé extingida al front marítim del barri del Poblenou. Agafar una xarxa i calar-la en un mar que ja no és mar, que estava vora les fàbriques i les barraques, que va ser un abocador de runa i deixalles, que rebia les aigües residuals de la ciutat, on s’hi han acabat construint zones verdes i gratacels. Un gest: caminar juntes en una acció performativa i col·lectiva.

Agraïm als pescadors del Poblenou, a totes les persones que han participat de l’acció i a totes les persones que l’han fet possible.

A l’Arxiu Històric del Poblenou-AHPN, a la Base Nàutica de la Mar Bella, a Maria Favà, a l’Ángel Matamoros, al Pep Maulini, al Restaurant Els Pescadors, al MUHBA Oliva Artés.

L’exposició va anar molt millor del que pensàvem, tot i que una peça important va caure mentre l’estàvem muntant. A l’exposició van venir molts pares, mares i altres professors.

Nosaltres estàvem nervioses abans per l’exposició, però després estàvem contentes i orgulloses perquè havia quedat molt bonica. A part de sentir nervis també vam sentir angoixa i por, però també alegria, felicitat i orgull.

Pol i Matteo:

Hola bona tarda som els integrants del projecte de l’institut ME “En residència”. Avui us venim a presentar el que hem treballat durant tot el curs amb l’Albert Gironès, l’artista que ha estat venint tot el curs, incloent coses com el “lens flare” i investigant i fent recerca amb la llum. Dit això, ara podeu donar voltes i observar tot amb els vostres ulls.

Ona i Martina Ch i Daniela:

Venim a explicar les fotografies que vam fer amb les càmeres instantáneas i ens vam adonar que quan fas la fotografia al sol el sol surt de color negre i el voltant blanc. A més la mateixa fotografia pero en el mòbil surt molt diferent perquè surt el lens flare, ara la meva companya Daniela us explicarà què és el lens flare. Ara explicaré més detalladament què és el lens flare. El lens flare es el reflex del sol que es provoca quan xoca amb l’objectiu de la càmera, surten unes figures rodones que l’ull humà no pot veure, segurament haureu vist aquestes figures de llum en alguna pel·lícula o sèrie, són bastant comuns en les escenes romàntiques. També ens vam posar un vídeo a la pissarra del lens flare i el vam dibuixar amb ceres.

Maria, Martina Cr:

Ara us ensenyarem l’última activitat que vam fer. Consisteix en un mòbil format per discos, miralls i lupes. Vam pensar que seria una bona idea utilitzar aquests materials perquè quedés tot el terra i les parets de la sala plens de figures formades pels reflexes de la llum. Durant tot aquest curs hem estat treballant la llum i ens va agradar la idea de poder expressar en una obra el tema principal del que hem estat treballant. Així que l’Albert el nostre artista ens va proposar aquesta idea, ens va agradar molt. El procés va tenir certes dificultats perquè va caure i es van trencar alguns miralls, tot i això va ser un aprenentatge més.

Rebekka i Georgina:

L’intervenció als negatius és una de les activitats que vam fer que més ens va agradar. El primer dia vam fer unes fotos amb una càmera analògica. Un temps després, l’Albert ens va portar els negatius revelats. Ens els va portar, i amb unes pintures especials i amb uns bastonets per les orelles, els vam pintar. Després, per segon cop, l’Albert va revelar els negatius. Al pintar-los ho vam fer a la finestra, i era molt important no tocar-los perquè qualsevol taca es quedava marcada. També escollir colors va ser molt difícil perquè estaven invertits, ja que els colors serien al reves. Per últim l’Albert va passar tots els nostres negatius a l’ordinador, perquè els miréssim.

Sandra i Kawtar:

Ara us explicarem el dibuix sense mirar, aquesta activitat van ser una de les primeres activitats que vam fer amb l’artista Albert. : Consisteix en dibuixar una persona o un objecte, mirar al objecte al que estás dibuixant pero no pots mirar el dibuix.Quan hem fet l’exposició amb els professors van dibuixar sense mirar i aquests son alguns exemples. Els dibuixos sortien descol·locats i molt graciosos ja que alguns no tenien cap sentit. 

Pol i Matteo:

Aquí acaba la nostra explicació d’aquesta exposició. Ara vosaltres si voleu podeu fer una ullada a tot el que hi ha aquí. Ens agradaria agrair a l’Albert Gironès i a l’Agnès tota la feina que han fet i tot l’acompanyament aquest curs, així com al Consorci d’Educació de Barcelona i a Can Felipa per proporcionar-nos aquest espai.

Gràcies per venir.

Quan la llum s’amaga…

El lens flare només pot veure a través d’una càmera, però a simple vista, sense una cámara, no es pot veure, s’amaga. 

Vam experimentar i vam veure que el lens flare podia ser de diferents colors i formes.

És el primer dia que fem proves on farem l’exposició. Molta emoció de conèixer l’espai!

Aquest curs hem creat amb l’Albert un projecte artístic sobre la llum. Treballant el Lens Flare i la fotografia. Hem fet també altres activitats com ara el dibuix sense mirar o el dibuixar el que escoltem, activitats que han quedat registrades en unes llibretes. Al final hem fet una exposició de tot això a Can Felipa.

Quan la llum rebota….

L’última activitat que vam fer, consisteix en un mòbil format per discos, miralls i lupes. Vam pensar que seria una bona idea utilitzar aquests materials perquè quedés tot el terra i les parets de la sala plens de figures formades pels reflexes de la llum. Durant tot aquest curs hem estat treballant la llum i ens va agradar la idea de poder expressar en una obra el tema principal del que hem estat treballant.

Clima corazón proposa portar la literatura a un altre tipus de moda. El procés de creació parteix de la poesia i de lletres de cançons escollides. A través de l’experimentació i el joc amb les paraules, el grup d’alumnes ha anat creant frases poètiques noves i pròpies relacionades amb les emocions, les idees i les visions d’entendre la quotidianitat… Els textos s’apliquen al tèxtil amb diferents tècniques i formalitzacions: brodats, estampats, stencil…

Avui hem acabat de perfilar com serà la presentació final, sobretot hem acabat de decidir com ens distribuirem per l’espai, quins son els versos que recitarem, i com exposarem el material que hem creat durant tot el curs.