Per poder seguir treballant sobre els nostres cossos ens hem fet una foto amb els ulls tancats i després amb aquesta hem calcat dos cops la imatge amb retolador negre. Una amb la ma dreta i una amb l’esquerra.
A partir d’aquest calc hem anat calcant amb temps, de més a menys (10 min, 5 min, 2 min, 30 segons…).
Amb 10 dibuixos s’han diluït els detalls a poc a poc. Cada cop el nostre dibuix ha anat desapareguent fins que el full ha quedat en blanc.
Amb aquesta activitat i amb les altres anem perfeccionant la tècnica d’animació i al mateix temps, sumant material pel nostre producte final.
Avui hem visitat el taller de ceràmica de la nostra artista En Residència, aquest espai s’anomena Les Mans i el podeu trobar al barri del Clot.
Allà, la Martina ens ha preparat una benvinguda amb maduixes boníssimes de proximitat. Hem menjat mentre ens explicava una mica el funcionament de l’espai com a taller, els diversos cursos de ceràmica que s’ofereixen i molts dels productes que es fabriquen allà i es poden comprar! Són precioses peces de ceràmica tant d’ella com de la seva companya Mònica amb qui comparteix l’espai.
Hem pogut veure els torns i forns que s’utilitzen per fer ceràmica, una mica per familiaritzar-nos amb les eines i poder començar a crear les nostres pròpies obres a l’aula.
Malgrat que ha sigut una visita ràpida també hem pogut veure i veure diferents creacions instrumentals, totes fetes amb fang! També altres utensilis com gots, fonts, plats, testos…
Dintre dels instruments que vam poder veure, trobem diferents tipus de xiulets (amb formes d’animals i d’altres) que emeten sons molt diversos; una pandereta, una flauta… Entre ells, la Martina ens va poder mostrar trobem una obra del ceramista Hernán Vargas (instrument amb rostre humanitzat) i altra de l’artista Nat Scromov (instrument amb figura del gos), tots dos funcionen amb aigua i moviment.
Ha sigut, per nosaltres, una visita molt inspiradora… Amb totes les idees que hem vist estem força preparades per començar les nostres creacions, les quals ajudaran a donar forma al nostre producte final.
En la sessió d’avui la Martina ens espera fora de l’aula. Entrem de tres en tres, les taules estan separades, a sobre, trobem paper continu, pinzells, aigua, una paraula i una espelma, l’aula està en penombra.
Silenci, harmonia, contemplació, equilibri…
Amb anilines hem d’aconseguir transmetre aquests conceptes.
Després de diverses setmanes, ja podem dir que segurament el grup de 4 d’ESO tenen construïdes al voltant de 8 escenes diverses. Aquestes escenes sorgeixen de les improvisacions que hem anat fent, de temes i converses que hem tingut on hem estat perfilant i parlant sobre el tema principal de la peça de teatre: L’adulcentrisme:
La paraula adultocentrisme fa referència a l’existència d’un tipus hegemonia, una relació social asimètrica entre les persones adultes, que ostenten el poder i són el model de referència per a la visió del món, i altres persones, generalment nenes, nens, adolescents, joves i persones grans.
És dir parlem d’una mirada cap al nostre món que és construïda, social i disposa una forma de relació de poder, on sovent els i les infants o persones grans no són la referència a l’hora de pensar, actuar o relacionar-nos, on les persones adultes són un model acabat, perfecte i al qual aspirar, que dictamina tot ordre social i les formes de relacionar-nos, a més a més de les polítiques públiques.
Davant d’aquest tema, tindrem una peça amb escenes sobre la família, les relacions entre les persones joves, com es viu des del professorat, com és la veu i l’opinió dels grups de joves, com es tracten entre elles, i altres temes.
Hem estat treballant en grups petits per anar assetjant les diverses escenes, amb suport de dramaturgues per fer el text més lleuger, i també amb les correccions que hem anat introduint finalment fruit d’escenificar i portar els textos al marc de l’actualitat (ens hem adonat que som una mica boomers!). La direcció escènica va a càrrec de Nus, que està posant èmfasis en construir una peça orgànica amb les diverses escenes, que siguin viables de presentar, no molt llargues i amb especial cura del trànsit entre escenes senzill.
Finalment, farem dues passes en la Farinera de Clot, una de matí per l’institut i un altre per públics general, ja us anirem informant.
Aixó de la fotocopiadora sembla una cosa pre-històrica! Però la veritat és que es molt divertida. I si fotocopiem les mans? i la cara? hem fet molts experiments a veure que tal.
El resultats son… curiosos!! n’hi han imatges que no surten com imaginavem, n’hi han imatges que son xules però no ho esperavem. Poco a poco vam agafar el trueque i vam fotocopiar i fotocopiar…
Aquesta sessió vam haver d’imaginar que ens trobaríem amb el geo-radar.
Vam haver de dibuixar en els papers que hi ha a continuació el que creiem que ens trobaríem, alguns vam imaginar que hi hauria un os, o un mòbil, també una bici i canonades.
A la sessió 9 vam anar al concert que feia la Monturiol's Band al col·legi Montserrat, a Sant Genís. La Sara ens va avisar d'aquesta excursió a les 10 h, ja que era una sorpresa i ens va alegrar molt. Val a dir, que el David estava molt content perquè era la seva escola de Primària i es retrobaria amb antics professors.
Vam sortir de l'institut a les 11 h del matí i hi vam anar caminant, que era més o menys 20 minuts. Quan vam arribar, vam entrar i vam anar al gimnàs on es feia el concert. Ens vam asseure en uns bancs a esperar que comencés. Els nens petits del col·legi van col·locar les cadires per poder seure també. Va ser bonic veure com tots hi col·laboraven.
Van tocar 3 cançons. La primera ja ens la sabíem, perquè cada any la toquen i és molt bonica. S'ha constituït com a l'himne de la banda. Una altra era de la cantant Amy Winehouse: Black to black. I, la darerra la va cantar una noia nova del programa d'intercanvi, la Hildi. Es titua Feeling good i l'artista original és Michael Boublé.
En acabar vam vam tornar a l’institut caminant amb els de la banda i dos professors. En arribar a l’institut, vam comentar amb el Pope i la Sara com havíem vist el concert, què ens havia semblat, si ens havia agradat o no i cadascú va donar la seva opinió. Vam coincidir que va ser una sortida molt agradable.
En esta sesión fui mos a la Calle Vayreda, a ver la obra que se llama el Capricho de Montbau y a comentar las impresiones que tuvimos del museo o de la exposición.
Al volver a clase, Pope nos mostró una mesa de mezclas que trajo para tocarla y saber cómo funcionaba. Nos enseñó qué le pasaba a los sonidos si bajabas el volumen, si lo distorsionabas, si ponías un sonido encima del otro y muchas cosas más.
Nos dio la oportunidad de tocar nosotros mismos y de poder jugar con los sonidos y de experimentar encima de una versión original de una canción.
El martes día 8 fuimos a la Pedrera de Paseo de Gracia, un museo muy grande con muchas obras de arte abstracto (cuadros, esculturas…). También había alguna tienda para comprar ropa o recuerdos de Barcelona.
Durante la visita teníamos que hacer el ejercicio de ponernos en la mente del artista y seleccionar una o dos que nos llamase la atención para hacer posteriormente una valoración. Os compartimos, a continuación, una de esas reflexiones:
BERTA: Este cuadro me gusto mucho. Al ser tan grande y tan sencillo, la atracción era irremediable. Viendo este cuadro podía llegar a ver una especie de puente o acantilado, tenía un parecido al punto más alto de un castillo. Parece que una nube gigante lo esconde de tal manera que solo se puede ver el paisaje que esta inmensa nube nos deja apreciar.
Nos lo pasamos bastante bien y volveríamos a repetir la excursión.
A partir de la lectura i l’anàlisi dels poemes No dudes deMary Oliver, Soneto VII de E. E Cummings i La enferma de Gabriela Mistral, hem parlat d’amor i hem intervingut en els textos donant pas a noves creacions plàstiques i nous poemes.
