SESSIÓ CONTÍNUA…

Des de Oriol Puig Grau EN RESiDÈNCiA

Avui farem Sessió Contínua al Blog…

Sí ja sé que alguns de vosaltres NO sabeu que vol dir sessió contínua.

Dons, abans, anar al Cinema, era anar a veure una Sessió Contínua, es a dir dues pel·lícules i així feies la tarda sencera…

Així dons, avui inaugurem aquesta modalitat al nostre blog, avui assistirem a dues sessions…

SESSIÓ 1

Avui ens acompanya en la sessió de treball la Xènia Vedia, estudiant de 1er de Batxillerat Artístic d’Arts Escèniques, qui sap si futura actriu, escriptora o dramaturga.

Assisteix per tal d’analitzar el nostre projecte, conèixer el que estem fent en directe i treure conclusions sobre el que estem treballant i construint i… això és el que ha vist…

Empieza la sesión y los alumnos hacen un círculo en el centro de la sala, Oriol Puig, que es el profesor que está dirigiendo, es un actor profesional, además de dramaturgo y director y está actualmente trabajando en “Karaoke Elusa”  una obra de teatro que estrena en Madrid, en el Centro Dramático Nacional, después de haber pasado por la Sala Beckett en Barcelona.

Les da la bienvenida e introduce la clase.

El primer ejercicio que ejecutan consiste en decir ciertas palabras en clave (espi, espa y espo) atribuyendo a cada una de ellas una maniobra diferente, como un cambio de dirección o introducir a otro compañero, lanzando un gesto con las manos que indique que es su turno.

Con este ejercicio se trabaja la coordinación del gesto y la palabra. Aumentan progresivamente la energía conforme el juego avanza. 

Cuando el ejercicio está acabando van quedando menos jugadores hasta que solo quedan dos personas, el ejercicio finaliza y Oriol da paso al siguiente ejercicio.

Este consistirá en un juego de no solaparse unos con los otros, mientras de uno en uno, sin un orden específico cuentan mínimo hasta el número veinte en voz alta. Trabajan de nuevo, la concentración y la conexión grupal. Los alumnos son capaces de llegar con gran facilidad al número veinte en poco tiempo.

Los alumnos de cuarto construyen con las sillas, un cuadrado que queda vacío en su interior y se sientan en los laterales del mismo. En un orden no establecido, se van levantando y empiezan a caminar por el espacio, lo ocupan caminando lentamente hacia delante. Oriol, hace hincapié en la importancia de equilibrar y ocupar todo el espacio del cuadrado. Cada vez que un compañero nuevo se introduce al espacio, todos lo reciben con la mirada sin hablar. Y de nuevo consiguen concentrarse y tener una conexión grupal. Muy potente. Se puede notar una gran diferencia de actitud en los alumnos cuando lo repiten por segunda vez, y esta vez, mucho más trabajado e interesante. 

Al parecer, los alumnos ya han estado trabajando texto y ahora están trabajando los materiales de los movimientos que van a utilizar en su creación. que estará guiada por Oriol Puig. 

Ha sido muy interesante ver como un profesional dirigía una sesión de teatro, donde los alumnos de verdad aprendían a conectar como grupo y a moverse con cuerpo y presencia por el espacio.

Xènia Vedia, 1º Bachillerato C.

Bé, l’exercici ens resulta molt interessant a l’Oriol i a mi mateix, perquè és una visió externa a nosaltres la que ens observa i valora, i, això sempre aporta.

Per acabar, després de llegir el text de la Xènia, no sé ben bé si el Periodisme perdrà una crack o el teatre guanyarà en el futur una gran escriptora. Gràcies pel teu escrit Xènia, està molt i molt bé escrit.

SESSIÓ 2

Avui l’Oriol no hi és, està a Madrid amb el Karaoke Elusa i envia a una substituta a fer la sessió, concretament l’ALBA SAEZ.

L’Alba és una de les integrants de Els malnascuts que és una plataforma creada el 2014 per un grup de joves des de la Sala Beckett per posar en contacte altres joves interessats en la creació d’un espectacle escènic i oferir-los les eines i l’espai per fer-ho.
Es tracta d´un grup obert d´experimentació i producció d´espectacles inspirat en el model de funcionament dels grups de teatre jove de les sales d´Alemanya, on els joves emprenen la creació d´un espectacle en funció de les seves inquietuds artístiques (dramatúrgia, direcció, interpretació, escenografia, vestuari, etc.). No és una companyia ni tampoc una escola, sinó més aviat un espai d’experimentació i creació lliure deslligat de les condicions comercials. Per això, sigui quin sigui l’espectacle resultant de cada edició dels Malnascuts, entrarà a la Sala Beckett per la porta gran i s’estrenarà de la millor de les maneres possibles, oferint així al públic del teatre una peça creada íntegrament pels joves que formen el grup dels malnascuts.

Encantadora només arribar i un autèntic remolí d’energia i vivacitat, posa el grup a treballar, els mana amb una autoritat super-efectiva, els fa anar per on ella vol, treballen, salten, corren, la segueixen…

la sessió avança d’una manera que els participants si se’n recorden de fer la pausa de 5 minuts…i ni la reclamen…

Converteix els actors i actrius, en dobles d’ells mateixos, en esponges, en corredors d’espais imaginaris, en un banc de peixos terrestres…

i tot amb una facilitat per a fondre autoritat amb pedagogia e idees clares… com a docent, només puc dir: vull a l’Alba i l’Oriol en el meu equip de profes!!!!

Gràcies Alba per aquesta magnífica sessió!!!

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona