Des de Xesca Salvà EN RESiDÈNCiA
La sessió de la contaminació va consistir a muntar una casa amb caixes. Bàsicament, teníem caixes buides i nosaltres li posarem el nom d’un moble a cadascuna. Llavors aquesta caixa fa la funció del moble que nosaltres havíem escrit. Farem això amb totes les caixes fins que quedi una casa completa.
En aquesta activitat els estudiants havien d’actuar com els profes i els profes d’estudiants. Primer de tot, els alumnes (nosaltres) preteníem explicar amb forma de dinàmica al professorat què significa mudar-se de casa, ja que tots nosaltres ho hem fet.
Al principi estava molt nerviosa, però jo crec que el vaig fer bé i en algun moment que algun company es va quedar en blanc, el vaig ajudar després vaig ajudar al Pau i la Natàlia, que eren les persones amb qui volia fer grup, i vam fer una cuina molt bonica.
Estava nerviosa i contenta, perquè m’agrada fer presentacions com aquesta. És moment de mostrar que fem en En Residencia i mostrar-nos com realment. M’agraden les presentacions dinàmiques i coses com aquestes. Vull fer més presentacions per a profes i classes. Aquesta presentació va sortir com jo volia, però pensava que seria difícil parlar amb els profes, però estava fàcil i bé. M’agrada explicar a profes com construir i què fer. I m’agrada fer caixes amb Alex.
Nosaltres hem preparat tot perquè sortís bé i estàvem contents que el nostre treball està ben fet. Quan les profes i la directora van entrar, jo les vaig mostrar on han de seure, també crec que teníem tot ordenat i planificat. Vaig llegir la meva part i havia presentat el meu espai, que era la terrassa. Després per últim vaig presentar els objectes que havíem portat amb nosaltres, cadascú ha agafat el seu i ha explicat perquè ha portat això. Els objectes que havíem portat era per mostrar als profes quin objecte hem portat amb nosaltres quan vam de canviar la casa, un objecte important. – Diana
M’ha agradat bastant. Estic content perquè pensava que aniria pitjor. Però va anar molt bé i estic content. No tenia por perquè ja estic acostumat i perquè no m’importa parlar en públic. – Elian