El 22 de febrer vam presentar i explicar el que estem fent en aquest projecte a tot el claustre i a més, al Joan i la Mamen del Servei de Recursos Pedagògics, que van venir a la presentació.
Van explicar que hem dibuixat un mapa del barri per anar posant els llocs que visitem, com el Mas, a Fundació Sardà Pujades o a la Fundació Santa Creu. Així tenim constància de la feina que anem fent…
Després d’explicar el que vam estar fent vam fer una pregunta al claustre per interactuar amb ells que era: Quin grup de gent creieu que és el més invisibilitzat? La majoria va dir la gent immigrant, les persones de la tercera edat o els sense sostre.
Va anar bastant bé. Tot i que en un moment vam dir el mateix dos cops perquè no ens vam saber organitzar bé aquella part. Vam aprendre a dividir-nos la feina, al treball en grup i a organitzar-nos.
aquest dia vam anar d’excursió per el barri explicant com eren abans i el que a sigut d’ells,també vam tenir que dibuixar-los i fer ”frottage”
la 1r localització va ser la colònia Sant Iberi. Seguidament vam a var cap a l’edifici nou que hi ha en les cases barates. Per desprès finalitzar amb el skaterpark I la casa del rellotge.
Hi havia uns objectius:
Visitar (encara que només sigui exteriorment) els edificis i espais que hem seleccionat pel treball final.
Explicar cada un dels espais o edificis visitats (explicacions fetes per parts dels alumnes que hagin fet les fitxes corresponents)
Dons aixó, avui hem de fer una foto de grup, que serà la del cartell de presentació de l’Obra que ja té nom, sí, aquí teniu la primícia, es dirà… ESTO ES UN BOSQUE.
Quiets, Derek no tanquis els ulls…
Tania somriu…
Raúl, baixa la caputxa que sembles la caputxeta vermella…
I dale, fes el que vulguis, Ivan, la gorra, no et veiem la cara…
Una altra, TOTS ATENTS!!!….mireu…
Aquesta és bona, fem una altra… joo… profe què pesat, va…
Es tracta d’una barreja de textos escrits de manera automàtica pels actors i actrius i que com la massa d’un bon pa, un cop barrejats els ingredients, hem deixar reposar, per ara, començar a donar forma…
Comencem per sentir el text. Cal llegir-lo en veu alta, escoltar cóm sona, cóm pren vida, com va creixent i cóm agafa personalitat…
Fem una lectura de taula entre tots,
tots enfoquem el text i decidim canvis, modificant, opinant, transformant… Sona molt i molt bé…
Afegim les pauses, els silencis i els efectes especials i…
Et voilà… té un bon gust, és un bon pa, vull dir un bon text!…
i… el pròxim dia us explico que és aquesta taula…que sembla la del Sant Sopar…
Per poder seguir treballant sobre els nostres cossos ens hem fet una foto amb els ulls tancats i després amb aquesta hem calcat dos cops la imatge amb retolador negre. Una amb la ma dreta i una amb l’esquerra.
A partir d’aquest calc hem anat calcant amb temps, de més a menys (10 min, 5 min, 2 min, 30 segons…).
Amb 10 dibuixos s’han diluït els detalls a poc a poc. Cada cop el nostre dibuix ha anat desapareguent fins que el full ha quedat en blanc.
Amb aquesta activitat i amb les altres anem perfeccionant la tècnica d’animació i al mateix temps, sumant material pel nostre producte final.
Avui hem visitat el taller de ceràmica de la nostra artista En Residència, aquest espai s’anomena Les Mans i el podeu trobar al barri del Clot.
Allà, la Martina ens ha preparat una benvinguda amb maduixes boníssimes de proximitat. Hem menjat mentre ens explicava una mica el funcionament de l’espai com a taller, els diversos cursos de ceràmica que s’ofereixen i molts dels productes que es fabriquen allà i es poden comprar! Són precioses peces de ceràmica tant d’ella com de la seva companya Mònica amb qui comparteix l’espai.
Hem pogut veure els torns i forns que s’utilitzen per fer ceràmica, una mica per familiaritzar-nos amb les eines i poder començar a crear les nostres pròpies obres a l’aula.
Malgrat que ha sigut una visita ràpida també hem pogut veure i veure diferents creacions instrumentals, totes fetes amb fang! També altres utensilis com gots, fonts, plats, testos…
Dintre dels instruments que vam poder veure, trobem diferents tipus de xiulets (amb formes d’animals i d’altres) que emeten sons molt diversos; una pandereta, una flauta… Entre ells, la Martina ens va poder mostrar trobem una obra del ceramista Hernán Vargas (instrument amb rostre humanitzat) i altra de l’artista Nat Scromov (instrument amb figura del gos), tots dos funcionen amb aigua i moviment.
Ha sigut, per nosaltres, una visita molt inspiradora… Amb totes les idees que hem vist estem força preparades per començar les nostres creacions, les quals ajudaran a donar forma al nostre producte final.
En la sessió d’avui la Martina ens espera fora de l’aula. Entrem de tres en tres, les taules estan separades, a sobre, trobem paper continu, pinzells, aigua, una paraula i una espelma, l’aula està en penombra.
Silenci, harmonia, contemplació, equilibri…
Amb anilines hem d’aconseguir transmetre aquests conceptes.
Després de diverses setmanes, ja podem dir que segurament el grup de 4 d’ESO tenen construïdes al voltant de 8 escenes diverses. Aquestes escenes sorgeixen de les improvisacions que hem anat fent, de temes i converses que hem tingut on hem estat perfilant i parlant sobre el tema principal de la peça de teatre: L’adulcentrisme:
La paraula adultocentrisme fa referència a l’existència d’un tipus hegemonia, una relació social asimètrica entre les persones adultes, que ostenten el poder i són el model de referència per a la visió del món, i altres persones, generalment nenes, nens, adolescents, joves i persones grans.
És dir parlem d’una mirada cap al nostre món que és construïda, social i disposa una forma de relació de poder, on sovent els i les infants o persones grans no són la referència a l’hora de pensar, actuar o relacionar-nos, on les persones adultes són un model acabat, perfecte i al qual aspirar, que dictamina tot ordre social i les formes de relacionar-nos, a més a més de les polítiques públiques.
Davant d’aquest tema, tindrem una peça amb escenes sobre la família, les relacions entre les persones joves, com es viu des del professorat, com és la veu i l’opinió dels grups de joves, com es tracten entre elles, i altres temes.
Hem estat treballant en grups petits per anar assetjant les diverses escenes, amb suport de dramaturgues per fer el text més lleuger, i també amb les correccions que hem anat introduint finalment fruit d’escenificar i portar els textos al marc de l’actualitat (ens hem adonat que som una mica boomers!). La direcció escènica va a càrrec de Nus, que està posant èmfasis en construir una peça orgànica amb les diverses escenes, que siguin viables de presentar, no molt llargues i amb especial cura del trànsit entre escenes senzill.
Finalment, farem dues passes en la Farinera de Clot, una de matí per l’institut i un altre per públics general, ja us anirem informant.
Aixó de la fotocopiadora sembla una cosa pre-històrica! Però la veritat és que es molt divertida. I si fotocopiem les mans? i la cara? hem fet molts experiments a veure que tal.
El resultats son… curiosos!! n’hi han imatges que no surten com imaginavem, n’hi han imatges que son xules però no ho esperavem. Poco a poco vam agafar el trueque i vam fotocopiar i fotocopiar…
Aquesta sessió vam haver d’imaginar que ens trobaríem amb el geo-radar.
Vam haver de dibuixar en els papers que hi ha a continuació el que creiem que ens trobaríem, alguns vam imaginar que hi hauria un os, o un mòbil, també una bici i canonades.
