Mes: desembre de 2022

Maroan, Rida, Alex, Angel, Guillem i Marta

Vam fer una cambra fosca que ocupava tota la classe.

1. Vam enfosquir la classe tapant les finestres amb paper de color negre i vam fer tres forats de diferents mides. 

2. Vam agafar paper vegetal i el vam fer servir com a pantalla posant-lo davant del forat més petit, però la imatge es veia del revés. Per què?? Perquè la llum viatja en línia recta, i quan passa pel forat la imatge es gira. Per això al paper vegetal es veu del revés. També es podria fer amb paper normal, però amb el vegetal es pot veure en les dues bandes.

3. Després vam descobrir que amb la lupa es veu molt millor i vam provar des de diferents distàncies i la distancia afecta a com es veu de definit al paper.

4. El primer forat és el més petit i com és més petit es concentra la llum en un mateix punt i es veu amb més claredat. Aquest forat no té lupa.

5. El. segon forat té una adaptació per poder posar lents de diferents mides. . La que pitjor es veu és la més gruixuda i la que millor la més petita.

6. L’últim forat té una lent molt prima i es veu a uns 4 o 5 metres de distància, és a dir, que en comptes de veure’s en el paper vegetal es veu tant a les parets com al sostre.

Explicació de la cambra fosca a les famílies

Jesús i Beth

A la reunió de principi de curs de les famílies, ens vam quedar per explicar la cambra fosca que hem fet a en residència entre tres companyes.

Els vam explicar els tres forats de la cambra fosca i també la distancia focal, la teoria de la llum i perquè es veu del revés la imatge.

A casa, quan ens van dir què els hi havia semblat, a molts de nosaltres ens van dir que ho vam fer molt bé i era molt interessant.

 El primer dia que van vindre  els artistes que van venir es deien Pau i Marcel, ells ens van proposar de presentar-nos amb imatges.

 Els artistes formen part del col·lectiu  estampa

ens van posar moltes imatges a una taula i de totes havíem de triar-ne tres les quals ens havien de representar tant si ens agradaven com si era una cosa que no ens acabava de agradar,  les imatges eren d’art contemporani, portava el nom del l’artista darrere.

Mentres triavem les imatges ens anàvem dient que volia dir com estava feta, etc.

Després de tenir totes les imatges triades ens vam presentar amb elles i els artistes també tenien les seves imatges i els artistes també és  van presentar.

En aquesta sessió cadascú de nosaltres havia de escollir el seu propi paisatge preferit i després vam anar a aquells llocs i vam parlar sobre ells. Allí vam explicar perquè havíem triat aquell paisatge i perquè era important per nosaltres. – Anastasiia

He triat el pont de Sarajevo perquè abans quan vivia en Torre Baró passava amb el autobús i m’agradava veure el sol quan surt al matí i els cotxes que passen per baix. – Elian

He dit aquest lloc perquè a l’estiu quan fa calor hi anava perquè hi feia fresqueta gràcies a l’ombra i a l’aigua que cau de l’estructura de la plaça. Em posava a on esquitxen les gotes d’aigua . – Subhan

El frottage consiste en poner la hoja de papel en el suelo y
con el grafito se frota el objeto seleccionado.

En la primera sesión Pía nos explicó cómo iría un poco
el proyecto y qué era el frottage y cómo se hacía. El
primero que hicimos fue con un disco, el grafito y una
hoja de din-A4. Pusimos la hoja de papel encima del
disco y con el grafito frotamos. En la segunda hora
bajamos al patio y Pía nos dijo que frotáramos cualquier textura que pudiéramos
y quisiéramos frotar.

Héctor, Gabriela y Amy.

El primer día que fuimos al museo fue una experiencia buena. Primero, nos encontramos con Agnès y David fuera del Museo y después entramos con ellos. Subimos a la segunda planta donde había una cúpula con dibujos y nos hicieron tumbar en el suelo para mirar los dibujos de la cúpula y cada persona dibujó lo que más le llamó la atención. A continuación, alguien preguntó por qué había agujeros en la cúpula y nos pusimos a pensar. Algunos pensaban que era para la ventilación y otros pensaban que era para que se secara la pintura. David nos dijo que él tampoco lo sabía y que nos respondería en la siguiente sesión. Al lado nuestro, había una obra de arte y un ciervo. Teníamos curiosidad de saber quién había hecho esa obra y David nos dijo que era del famoso pintor Joan Miró. Después, otra persona preguntó si el ciervo era verdadero, o no. La respuesta era que sí, ya se trataba de un ciervo disecado. Eso nos sorprendió mucho. 

Después nos llevaron a la sala oval donde nos explicaron un poco sobre la construcción de esa sala y también el órgano (instrumento) que había allí. También nos enseñaron un hueco en la pared por donde se podía ver otro ciervo, pero este era diferente, ya que estaba mirando un espejo. Fue muy interesante. 

Así concluye nuestra primera visita al Museo Nacional d’Art de Catalunya. 

Niharika, Yeisi y Charles Xavier

En nuestro primer día con Pía comenzamos la sesión con un juego que consistía en tararear las vocales. Después, Pía nos enseñó que el sonido que hacemos al rascar nuestra cabeza es único. También hicimos un dibujo con frottage y papel, frotando sobre un cd. Más
tarde, bajamos al patio para hacer el mismo procedimiento pero con las diferentes
texturas del suelo del patio. Por último, volvimos a clase y Pía nos apuntó algunas
preguntas en la pizarra que contestamos en nuestra bitácora.

Aurora, Said y Neysa

Avui els alumnes s’han presentat davant de la resta del grup i de la Marta. Primer se’ls ha explicat què és l’art contemporani.

Després cada un ha buscat obres d’art contemporani que li agradi en qualsevol disciplina.

Ha sortit davant de la resta i han explicat quina obra han tret i per què. L’artista que més va triomfar va ser en Banksy.

Maroan, Rida, Angel, Alex, Guillem, Marta

 Vam fer una cambra fosca que ocupava tota la classe.

1. Vam enfosquir la classe tapant les finestres amb paper de color negre i vam fer tres forats de diferents mides. 

2. Vam agafar paper vegetal i el vam fer servir com a pantalla posant-lo davant del forat més petit, però la imatge es veia del revés. Per què?? Perquè la llum viatja en línia recta, i quan passa pel forat la imatge es veu al revés. Per això al paper vegetal es veu del revés. També es podria fer amb paper normal, però amb el vegetal es pot veure en les dues bandes.

3. Després vam descobrir que amb la lupa es veu molt millor i vam provar des de diferents distàncies i la distancia afecta a com es veu de definit al paper.

4. El primer forat és el més petit i com és més petit es concentra la llum en un mateix punt i es veu amb més claredat. Aquest forat no té lupa.

5. El. El segon forat té una adaptació per poder posar lents de diferents mides. . La que pitjor es veu és la més gruixuda i la que millor la més petita.

6. L’últim forat té una lent molt prima i es veu a uns 4 o 5 metres de distància, és a dir, que en comptes de veure’s en el paper vegetal es veu tant a les parets com al sostre.

Explicació cambra fosca

Jesús i Beth

A la reunió de principi de curs de les famílies, vam quedar per explicar la cambra fosca que hem fet a En Residència entre tres companyes. Els vam explicar els tres forats de la cambra fosca i també la distancia focal, la teoria de la llum i perquè es veu del revés la imatge. A casa, quan ens van comentar què els hi va semblar, a molts de nosaltres ens van dir que ho vam fer molt bé i era molt interessant.  

        

Som nois i noies de primer d’ESO de l’A i del B barrejats, en total som 20.

Els primers dies vam fer uns dibuixos que tenien coses que ens representaven i coses que ens agradaven, amb totes aquestes coses que ens agradaven vam fer una meitat de la nostra cara, l’altra meitat la vam fer normal.

Després ens vam presentar explicant la nostra meitat de la cara amb dibuixos i vam descobrir que ens agradava, etc.

La Lara va fer unes fotos a cadascú amb els nostres dibuixos i va crear una orla, aquí hi ha fotos: