Des de Sara Manubens EN RESiDÈNCiA
Ja portem tres jornades de rodatge de la nostra pel·lícula “Teen Horror” (títol provisional).
Hem rodat a casa d’algunes companyes i al soterrani de l’institut, aquest últim ja us l’ensenyarem un altre dia, perquè feia massa por!!
I encara hem d’anar a rodar al bosc, les aules, al carrer, i no sabem on més.
Això ja està en marxa i ens queda molt de camí encara, que no s’acabi!!
Des de Marina Congost EN RESiDÈNCiA
En aquesta obra tractarem el tema dels nostres països d’origen i les seves tradicions i altres aspectes de la cultura com són: menjars, balls, celebracions, músiques, …
Ara, el que hem començat nosaltres, és a muntar una obra on expliquem moltes coses del nostre país d’origen. Hi ha companys d’Hondures, de Paraguai, del Marroc, amb arrels franceses i africanes, de Perú, i de molts més llocs!!
En aquest projecte estic aprenent coses noves d’altres països que no sabia i m’estan semblant molt interessants. M’ agrada molt l’activitat que estem fent i crec que és un bon tema per ensenyar el que ens és proper.
Ja tinc ganes d’ajudar amb el maquillatge. Serà la primera vegada que maquillaré a moltes persones, no sé a vosaltres, però a mi em fa molta il·lusió!!!
Keren Carranza
Des de STA EN RESiDÈNCiA
En esta sesión hicimos un juego para poder utilizar en el Bandlap.
Las reglas nos las invetamos nosotros. Solo se necesita un dado:
REGLAS:
1.ª Tirada para escoger el tiempo
1-2: lento
3-4: medio
5-6: rápido
2.ª Tirada para escoger las pistas (si es más pequeño de tres se multiplica por 2)
3.ª Elección de instrumentos (el orden de la pista va en función de la tirada):
4.ª Elección de músicos: cada tirada se asigna a cada jugador en función del orden de los instrumentos
Si sale repetido, se vuelve a tirar.
Estuvimos jugando un rato y para finalizar hicimos una canción con lo que nos había tocado.
No salió muy bien, pero lo retocamos un poco y quedó genial.
Para finalizar la clase hicimos un cadáver exquisito, que es un poema creado a partir de versos aleatorios que cada uno hemos escrito. Salió un poco raro, ya que no lo teníamos muy claro, pero nos gustó bastante.
Des de Martina Rogers EN RESiDÈNCiA
La sessió d’aquest matí, ha començat amb una aula d’Art poc il·luminada, on la Martina ens ha preparat un cercle amb retoladors vermells, folis blancs i cadires. La situació ens ha convidat a triar un lloc, seure, i mirar-nos.
Primer parlem de la sessió de Contaminació, i arribem a un consens de la performance que farem juntes, i comencem la proposta de la Martina.
Entrem en fila i bevem un got d’aigua, ens anem girant i ens l’acabem.
Seiem a terra i escrivim una frase o paraula de vigília amb un retolador vermell.
“No puc més”, “no m’arriba la vida”, “no puc dormir”, “perdo el temps perquè estic massa cansada”… una frase que ens connecta amb la nostra vigília, Agafem la nostra frase i ens posem de peus.
A la sessió de contaminació ja tindrem la frase, no l’escriurem.
Seguim mirant enfora, sense donar accés a la frase. La Martina ens proposa dir-la, en veu alta, tots junts, a la vegada.
Com ens sona? Com ens veiem? Ho diem tots junts, per separat, de manera ordenada, de manera desordenada, cadascuna tria la seva rapidesa, volum… mentre construïm l’ordre del caos.
(per a sessió de contaminació farem 3 rondes i anirem incrementant volum i rapidesa d’expressió i una quarta on tots ho diem alhora d’un crit).
Ja hem connectat amb la nostra vigília i ensenyem la frase, que prèviament hem pensat, escrit i guixat en vermell.
D’aquí saltem a sabàtica… on hem realitzat un collage d’una gran imatge, on també hi hem barrejat dibuix, que ens representi aquest concepte.
La Martina ha ambientat la sessió amb música que acompanyava el nostre procés creatiu. Hem pogut tocar amb les mans tota mena de material que ens ha portat, com revistes d’Art, de Disseny, de vacances, de mobiliari… també teníem propostes de tota meva d’artistes i la seva obra, això ens ha posat en situació sabàtica.
Així crearem dues imatges, una a través de la paraula (vigília) i l’altre del collage (sabàtica).
Des de Martina Rogers EN RESiDÈNCiA
En aquesta sessió hem posat a prova el nostre cos en estat de vigília, on el sentim en tensió, amb inquietud, actiu, accelerat, mantenint l’atenció cap enfora, el cap actiu, sensació d’esgotament i amb els músculs preparades per “FER”.
Per entrar en aquest estat, vam començar a caminar per l’aula d’art, incrementant la velocitat, on xocàvem entre nosaltres de manera suau. Després vam donar voltes sobre nosaltres mateixos, cada vegada més ràpid.
Mirant-nos, vam pensar un gest amb el cos que vam interpretar en bucle, una vegada i una altra, quedant-nos atrapades en aquest gest antinatural.
Un cop començàvem a entrar en aquest estat d’alerta, tancant els ulls, vam pensar en les nostres rutines, que cada dia són les mateixes, i que molts cops quan en sortim, ens sentim perdudes. Camines per la mateixa vorera per anar a l’institut? Et pares en els mateixos semàfors? Modifiques la teva ruta quan et dirigeixes a casa?
En grups de tres, vam treballar vàries dinàmiques per arribar en aquest estat de vigília, com parlar-nos sense parar, parlar-nos molt ràpid sense callar, vam cridar, seguirem repetint el mateix gest, i dient paraules sense sentit movent les mans.
El cos ja havia entrat en vigília. Quines emocions sentim? Aclaparament, estrès, angoixa, inquietud o intranquil·litat. Què és per tu la vigília? Van sortir moltes frases de reflexió, però en resum: “que tot estigui perfecte i preparat”, “per quan ho necessites?, per ahir”, “encara és dilluns”, “no tinc temps”, “estic a tope”, “tinc feina infinita”.
A partir d’aquí vam començar a treballar amb el concepte de què ens fa perdre la son de forma individual, fent una animació amb Stop Motion d’aquest estat corporal i mental, per a materialitzar totes aquestes emocions. A vegades aquest estat ens fa guixar els llibres o l’agenda mentre som a classe. Podem fer una animació a partir dels nostres apunts de classe, agenda o material de l’institut?
Vam començar a realitzar tires de dibuix i pintura abstracta de vigília.
De forma col·lectiva vam començar una animació directa amb una peça de fang per mitjà de gestos que poguéssim transmetre aquesta idea o sensació i utilitzant eines com una forquilla, un ganivet, eines esmolades, paper arrugat, dur…
En acabar, per sortir d’aquest estat nerviós, vam dedicar 10 minuts a fer especial atenció a la cloenda de la sessió, escoltant música relaxada totes juntes.
Des de Pía Sommer EN RESiDÈNCiA
Des de Pía Sommer EN RESiDÈNCiA
Des de Pía Sommer EN RESiDÈNCiA
Des de Curro Claret EN RESiDÈNCiA
Fa uns dies vam anar al centre ocupacional taller Sant Camil, de la Fundació Santa Creu, que està molt a prop del parc del Guinardó. Aquí ens va atendre l’Amadeu, que és el seu director. És un centre on van persones amb discapacitats intel·lectuals. Els ensenyen coses bàsiques i fan activitats de tota mena, també esportives.
Al mateix recinte, hi ha un espai on viuen joves migrants, i els ajuden a estudiar i els acompanyen fins que s’incorporen al món laboral.
També tenen habitatges per rebre famílies desnonades, fins que troben on viure.
Uns dies després vam rebre la visita la Mercè Vidal de l’associació Nou Horitzó de gent gran. Ens va explicar com tractaven a la gent gran en algunes residències. També va dir que a les residències privades no poden anar gaires avis perquè són molt cares i que tot això s’hauria de canviar.
Ens va comentar que la gent gran és molt divertida, té ganes de fer coses i d’estar més integrada i relacionar-se amb altres generacions. El que més em va cridar l’atenció és quan va explicar que es fan projectes en què gent jove visita les residències, fan riure a la gent. Als avis els va bé, perquè són com nens petits, juguen, riuen i es distreuen.
Des de Curro Claret EN RESiDÈNCiA
En tornar de vacances vam començar a investigar algunes entitats del barri.
Vam anar al casal Mas Guinardó a fer una xerrada amb el Chapu, que és coordinador. El Chapu ens va explicar que és un equipament municipal de proximitat que ofereix despatxos, espais de trobada, sales per a tallers o activitats diverses. També cedeixen la infraestructura, i donen els recursos i les eines per al treball associatiu.
Ens han explicat que fan festes del barri, i altres projectes que impliquen donar sostre per a la gent jove que no en té o entregar aliments. Al casal organitzen esdeveniments culturals, tallers de formació intercultural i gestionen una botiga de roba i coses de segona mà per mares amb els nens petits.
M’ha cridat l’atenció que fan bastants activitats per a totes les edats com per a nens i per a gent gran.
