Autor: Agnès Sebastià

Durant aquest primer trimestre de projecte he fet moltes coses: Per començar, juntament amb tot segon d’ESO, vaig mirar una pel·lícula anomenada Petite Maman de Céline Sciamma i en vaig fer unes activitats. A continuació, vaig conèixer, juntament amb la classe, la professora que ens ajudaria a fer el projecte de teatre, la Victoria Szpunberg. Inicialment, vam fer unes quantes classes amb ella per conèixer-nos millor tots. Aquestes classes començaven amb una persona que escollia una cançó (una cada setmana) i entre tots havíem de fer-ne com una actuació o com una espècie de coreografia, expressant-nos. Després feia altres activitats de coordinació, expressió… Seguidament, vaig començar a treballar els cors, per fer-ho em van entregar dos fragments de dos cors grecs, i després de llegir-los conjuntament, van fer grups de 5 persones i amb aquests companys, vam haver de triar un dels dos cors, i posteriorment, coordinar-nos bé i pensar com representar-lo. En acabat cada grup el va haver d’interpretar a la nostre sala d’actes. Per continuar treballant els cors, els professors em van encomanar que aquest cop, amb els mateixos grups, fóssim nosaltres qui creéssim un cor, representant un tema que ens representés i identifiqués. Per realitzar-ho em vaig reunir en grup i vam pensar idees, després vam crear el text i finalment vam raonar com representar-lo físicament i el vestuari. El vam interpretar cada grup a la Sala d’actes i la Victoria Szpunberg ens va donar unes instruccions de com millorar-los. Em vaig tornar a reunir en grup i amb les millores que ens va proposar la Victoria, vam millorar el treball i finalment el vam representar un altre cop i el vam comentar tots junts.  

Totes aquestes activitats tenen un objectiu: les activitats inicials tenien l’objectiu de fer que aprenguéssim a coordinar-nos i expressar-nos. I l’activitat dels cors té la finalitat de tenir una opció de tipus d’obra que podrem utilitzar al final, quan ens toqui fer el nostre projecte.

Tot això m’ha permès aprendre un tipus de teatre, que ja usaven els grecs, els cors, i també m’ha ajudat a perdre vergonya.

Així i tot, crec que hauria de millorar en la participació a classe.

Biel Gascon

“Hola, me llamo Niharika y soy de Nepal, aunque vine a España hace cuatro años. Tengo 13 años y voy al Instituto Sants. Tengo un hermano. Me gusta bailar y escuchar música y también comer y dormir. Soy una persona introvertida y un poco callada, pero no me callo cuando estoy con personas con las que tengo confianza. Me gustan los perros y los gatos. De mayor, me gustaría ser doctora.”

“Hola, me llamo Natalia y tengo 12 años. Soy de Polonia, pero vivo en España desde segundo de primaria y voy al Institut Sants. Me gusta pasar tiempo con mis amigos, mi deporte favorito es el balonmano y lo practico desde hace casi 5 años. Me hace ilusión participar en este proyecto solo que creo que me será difícil hacerlo porque yo de artista tengo poco.”

“Me llamo Aurora Villoro, tengo 13 años y he nacido en Barcelona. Ahora mismo estoy estudiando en el instituto Emperador Carles. Un día nuestra tutora nos dijo que íbamos a hacer un proyecto con una artista, Pía. Desde ese momento he estado muy ilusionada con el proyecto. Nos ha enseñado a hacer “frottage”, una técnica para grabar la textura del suelo y espero que nos enseñe muchas más… Un saludo.”

“Hola me llamo Charles Xavier Mercado Pacis y tengo trece años. Tengo tres hermanos mucho más mayores que yo, así que soy el más pequeño de mi familia. En mi tiempo libre la verdad es que no hago gran cosa, voy a jugar a básquet. Mi comida favorita es el sissig(una comida filipina). Mi deporte favorito claramente es el básquet, pero cuando era pequeño me gustaba más el fútbol, no sé porque cambié tan radicalmente.”

“Me llamo Gabriela, tengo 13 años soy de Cuba y llevo 2 años viviendo en Barcelona, me gusta bailar y a veces dibujar.”

Som alumnes de 4t ESO, de l’Institut Joan Brossa, i en uns dies començarem el projecte “En residència” amb el Curro Claret i la nostra professora Adriana Zampa. Esperem aprendre a millorar la nostra capacitat de treball en grup, veure el procés que segueix un artista en treballar i poder expressar-nos millor.

Creiem que aquest projecte és interessant i una oportunitat única, també que qualsevol cosa pot ser art, per molt que no sigui convencionalment atractiu. Som un grup variat amb gent de totes les parts del món i tenim moltes expectatives per aquest projecte.

La primera activitat que ens va proposar Xesca va ser dibuixar-nos a nosaltres mateixos sense veure el dibuix. Havíem de posar-nos una fulla al davant i dibuixar la nostra cara, ella ens donava una ordre cada vegada d’una part de la nostra cara. Després al acabar vam comparar els dibuixosi vam riure mirant-los. – Subhan i Elian

Hola, com estàs? Jo sóc la Maryam, vinc del Marroc. M’encanta dibuixar perquè és una afició que expressa el que passa dins d’una persona, tristesa, alegria, felicitat, misèria.

Ja portem varies setmanes treballant  amb la Sara Manubens, i treballem MOLT. 

Les primeres sessions vàrem fer unes dinàmiques molt interessants: la Sara començava les sessions amb un escalfament/ preparació perquè anem agafant dinàmiques de moviment i deixant-nos anar.

Parlem dels nostres malsons, els nostres antagonistes, les pressions socials que ens envolten, que ens estrenyen, que ens segueixen… i els hi donem forma, els presentem i els representem.

Fem coses ben diferents, però sospitem que el cinema de terror, concretament el “slasher” (el gènere de  terror adolescent dels anys 70 i 80) i tindrà un paper important. 

De moment, ja hem vist “Carrie” i “Nightmare on Elm Street” i, això, només acaba de començar!

Des del mes d’octubre, tots els dilluns l’alumnat del grup 2.2 d’ESO de l’Institut Moisès Broggi treballem dins el projecte de Creació escènica amb la Victoria Szpunberg. dramaturga autora de textos com La màquina de parlar o El pes d’un cos. La Victoria Szpunberg ens acompanyarà durant tot el curs gràcies al programa Creadors en Residència, en col·laboració amb la Sala Beckett.

En aquestes primeres sessions amb l’artista resident, hem fet diverses activitats que ens han servit per presentar-nos, per entendre que en teatre fins i tot quan partim de la realitat estem creant una ficció, i per cohesionar-nos més com a grup. 

El primer dia vam haver de sortir davant els companys i les companyes a presentar-nos. La nostra presentació havia de contenir tres mentides, que el públic i la dramaturga havien de tractar d’identificar. La Victoria Szpunberg també es va presentar, i així vam poder començar a conèixer-la una mica, tot separant la realitat de la ficció en allò que ens deia. En una sessió posterior, vam continuar presentant-nos, però ara incorporant gestos o accions i apropiant-nos de les presentacions dels companys, de les que feiem una versió.

També hem fet dinàmiques teatrals que han treballat la confiança, la desinhibició, la cohesió i la coordinació entre tot el grup. Per exemple, ens hem mogut en silenci per tot l’espai de l’aula ocupant els espais i sense xocar-nos, caminant tots al mateix ritme, per la qual cosa ens havíem d’observar els uns als altres. I a l’inici de cada sessió, un de nosaltres proposa una cançó i tot el grup es mou o balla lliurement per l’espai seguint la música.

Per últim, hem començat a treballar la idea de coralitat, que ens serveix per combinar allò individual amb el col·lectiu. Fins ara hem declamat fragments de cors de dues tragèdies gregues, l’Èdip rei i Medea. Per a les properes sessions, hem rebut l’encàrrec de formar petits cors i proposar una posada en escena d’un dels dos textos.

Acabem amb algunes breus reflexions que vam escriure després de la primera sessió amb la Victoria Szpunberg:

“Ens va semblar que amb ella aconseguirem tenir un molt bon aprenentatge ja que té una trajectòria molt professional dins d’aquest món teatral.” (Èric A.)

“Una de les coses que he après és que per fer teatre s’ha de mentir” (Biel)

“El que més destacaria de la primera sessió és que ens demanés que mentíssim sobre la nostra vida i no diguéssim la veritat perquè sabés com som” (Anna)

“En les dues hores que he estat amb eñlla, m’ha semblat que ensenya d’una manera eficient però també divertida, són molt dinàmiques” (Luca)

“He après una mica a com mentir. Alguna tècnica com la de que dir coses estranyes fa pensar que és mentida. Penso que per ser la primera classe era una bona manera per començar. Tinc ganes que torni a venir” (Cèlia)