14A EDICIÓ (SETEMBRE 2022- JUNY 2023)

Després d’haver estat pensant i retocant els nostres esbossos, ara toca transportar els dissenys finals a les samarretes, i ho fem a través del procés d’estampació.

Tots els dissenys han estat pensant a partir de les frases que vam escriure cadascú de nosaltres.

Hem decidit que la xarxa serà l’eix central de la nostra acció final d’En Residència.

Encara estem perfilant la nostra acció final, però de moment pren fora la idea de fer un recorregut pel barri amb la xarxa reivindicant Poblenou com un barri que també va acollir pescadors.

Vam descobrir que darrere la base nàutica de la Marbella hi havia un petit espai pels pescadors del Poblenou.

Vam tenir l’oportunitat de poder entrar-hi, veure les casetes dels pescadors, els materials que utilizaven per pescar, els diferents tipus de xarxa,…, i sobretot vam tenir la sort de poder conèixer l’Ángel, un dels pocs pescadors que segueix en actiu avui en dia.

Va ser un moment clau pel nostre projecte, a poc a poc ens anàvem apropant al passat pescador del nostre barri.

Hola, bona tarda, 

Som alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Joan Brossa i al llarg del curs hem participat en el projecte En Residència.  En aquest projecte hem treballat  setmanalment amb l’artista Curro Claret.

Avui us presentarem el resultat de el projecte de En Residencia, que hem creat amb el Curro, i amb l’acompanyament de la nostra professora Adriana Zampa i de l’Agnès Sebastià de la coordinació del programa.

En el projecte de En Residència es tracta de fer una creació amb un artista i a mesura que avança el curs anem decidint què farem amb el projecte. Nosaltres vam decidir fer un projecte que consisteix en donar més visibilització aquelles persones que són menys visibles, i això ens va portar a fer uns jocs sobre perjudicis que són els que heu vingut a descobrir avui.

Primer de tot vam estat preguntar-nos sobre quins col·lectius són els més invisibles que tenim a prop (al barri, a la ciutat) i vam estar parlant sobre: persones sense sostre, gent migrant sense papers, dones maltratadas, persones a disminució, persones grans, etc. També vam veure que, malgrat que sabem que existeixen i els veiem, no tenim l’oportunitat d’intercanviar, parlar o compartir res amb aquestes persones. D’aquí va sortir la idea de jugar: potser el joc podria donar peu a la trobada? I també a parlar d’alguns temes que habitualment no parlem?

Al llarg del projecte ens hem trobat amb diferents persones:

El Txapu, del Casal Mas Guinardó que ens va obrir les portes d’aquest espai, amb les persones del Taller ocupacional, que vam conèixer i ens vam emocionar, amb els joves de ‘Llar d’oportunitats’ amb qui vam descobrir com era d’important l’intercanvi de vivències i també amb les persones de Nou horitzó, persones grans molt actives i amb moltes ganes de jugar!

Ens hem adonat que és important compartir moments amb qualsevol persona no importa de d’on ets o com ets. El que importa és compartir, passar-lo bé i això, al final, ens fa entendre’ns més. També és per conscienciar-nos que al cap i a la fi totes som persones.

Hem desenvolupat 4 jocs amb el propòsit de de tenir consciència sobre algún tema en especial i canviar els pensaments que tenim totes les dies: 

– Oca amb bastó: sobre les dificultats i entrebancs de les persones grans al barri
– Monopoly versió Guinardó: sobre les dificultats de trobar habitatge i que siguin accessibles econòmicament
– Memory dels prejudicis: per fer memòria de prejudicis que encara son presents
– Joc de la inclusió: a la manera del ‘Virus’, per fer presents algunes desigualtats

Hem estat treballant molt amb aquests jocs. Hem fet un dispositiu mòbil per guardar-los i també que tingui taules i cadires per poder portar els jocs allà on calgui. Avui, presentem el resultat de tot aquest procés.

Primer de tot, donem les gràcies al Curro per ajudar-nos i per indicarnos cada cosa per facilitar més el treball. També a les tres entitats amb les que ens hem trobat al llarg del curs i al Casal Mas Guinardó per l’acollida.
A l’Agnès per donar suport, i documentar tot el projecte. I a l’ Adriana Zampa per ajudar a continuar amb el projecte a cada sessió, i per fer que aquest projecte es portés a terme.

Gràcies a vosaltres per haver vingut i esperem que gaudiu d’aquesta tarda compartint una estona jugant amb nosaltres.

La presentació serà el 14 de juny a la tarda. Ens queden pocs dies per a la presentació final. Hem parlat del que hem de millorar amb el Curro i l’Adriana, i ens queda poc temps. Estem molt cansats. Fer els últims retocs està sent una feina difícil.  

Hi ha un grup que s’encarrega de presentar i ho estan preparant.

Brodem els versos que hem escrit a partir de l’abstracció de paraules de lletres de cançons.

Los ojos no mienten

Tiempo efímero

Nunca fue tuyo

Solamente silencios

Una vida sin sonidos

Te sigo esperando

Los ojos mienten

Show me everything about your dear.

Cry and love

I cry but, I’m fine

Cuando yo quiero tu no

Un dulce polvo

De ti mi reflejo

Mi otro yo murió

Creo al corazón

“Nuestra valoración personal es que nos sentimos muy afortunadas de haber podido vivir esta experiencia, ya que no todo el mundo puede hacer lo que hacemos y ha sido muy divertido calcar el mundo de esta manera.

Lo que más nos ha gustado ha sido ir por la calle escuchando el paisaje sonoro. Para ello, nos pusimos unos cascos especiales conectados a una grabadora y para escuchar todos los sonidos que nos envuelven a nuestro alrededor.”

Amy y Aurora

“A nosotros nos ha gustado el proyecto porque hemos podido aprender una nueva técnica del arte, el frottage y con ayuda de Pía Sommer nos hemos sentido cómodos compartiendo nuestras opiniones con ella. Lo que más nos ha gustado ha sido la escucha de sonidos porque si estás atento puedes sentir lo que está a tu alrededor, algo que no en tu día a día no es posible”

Randy y Christian

“No era lo que pensaba pero me gustó, lo preparamos muy bien y fue agradable.”

 Yeisy

“Ha sido muy divertido, me gustó mucho el frottage. Fue una experiencia única y un poco extraña con la que aprendimos a escuchar mejor los sonidos que nos rodean.“

Chengjun

“Para mi este proyecto ha sido muy interesante porque ha sido una experiencia única para mí”.

Simón

“Para mí fue un poco raro y único”

Toqeer

“El día que Cristina Lopez, nuestra tutora, nos dijo que íbamos a hacer un proyecto con una artista llamada Pía Sommer no sabíamos qué decir, fue toda una sorpresa. Hemos estado haciendo muchas actividades con ella, entre ellas la que más nos gustó fue hacer frottage en las escaleras que llegan hasta la entrada del museo.

Con cada propuesta nos hemos ido conociendo más, como personas y como grupo. También una de las cosas que nos ha marcado es haber conocido a una artista, ya que nos ha enseñado que sea la que sea la disciplina del arte que te guste puedes vivir de ella, pero que eso requiere mucha implicación y trabajo.

A medida que ha ido pasando el tiempo y sabíamos que iba a llegar el fin de este proyecto nos dimos cuenta de que teníamos que aprovecharlo al máximo porque seguramente no tendremos otra oportunidad de vivir una experiencia como esta.”

Natalia y Xavier

Hola,

Molt bona tarda a tothom.

Acabem de sentir el cor experimental ‘Laboratori d’una veu dialogada’. Esperem que us hagi agradat.

Som ‘Som Paisatge’, un grup d’alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Sants que aquest curs hem estat fent un projecte amb l’artista Pía Sommer.

Ara us explicarem el projecte que hem realitzat.

Després de l’explicació, us acompanyarem a la sala d’exposicions i uns companys faran una visita guiada a l’exposició. Allà, totes nosaltres podrem explicar-vos tot allò que vulgueu saber sobre el projecte.

Al principio de curso nuestra profesora Cristina nos dio la noticia de que haríamos este proyecto durante todo el curso con una artista llamada Pía Sommer. La noticia nos dejó impactados porque no nos lo esperábamos. 

En la primera sesión que vino Pía nos presentamos y ella nos explicó qué haríamos durante el curso. La primera propuesta que hicimos fue frotar un cd con un grafito y nos impresionó el resultado. Habíamos calcado el CD en una hoja.

A partir de ese primer día hemos frotado muchas cosas:

La suela de nuestros zapatos, una mascarilla, el patio del instituto, el pasillo del instituto, los suelos de este museo, la calle donde vivimos, el suelo de nuestras casas, la entrada del instituto, las escaleras de piedra que te llevan hasta este museo.

Al final, nos hemos dado cuenta que en este proyecto hemos calcado el mundo, y esto es una cosa que no la hace cualquiera. 

Ha sido muy especial porque…

Hemos hecho muchos frottages (como ahora os explicaba mi compañera Amy)

Hemos creado un paisaje sonoro del recorrido que existe entre el instituto y el museo. 

Hemos estado atentas a los sonidos y los hemos gravado con unas gravadoras.

Hemos hecho muchas reuniones de proyecto y hemos escrito muchas pizarras

Hemos creado esculturas con papel

Hemos hablado mucho y hemos jugado con palabras para decidir el título del proyecto

Hemos jugado a hacer el coro experimental

Hemos hecho nuestras bitácoras

Hemos hecho unos libros de artista

Hemos fijado los frottages con un spray fijador para que no se borren

Nos hemos conocido un poco más y hemos descubierto un poco más el arte.

Tenim molts records especials d’aquest temps de treball compartit.

Recordem especialment el dia en què la Pía va treure la guitarra i es va posar a tocar al teatre de l’institut.

Recordem el dia en què vam fer reunió de procés i mentrestant menjàvem algunes coses que havia portat la Pía.

Recordem el primer dia que vam venir al museu, que vam estirar-nos a la cúpula per observar-ne les pintures.

Recordem el dia que va venir BTV a filmar-nos.

Recordem també el dia que vam anar a veure una obra de dansa molt estranya i a mi em va agafar un atac de riure…

I segur que totes nosaltres recordarem molt el dia d’avui.

En este proyecto hemos tenido la oportunidad de trabajar en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Para muchos de nosotros ha sido la primera vez que hemos entrado aquí. ¡Ahora ya nos hemos acostumbrado un poco a venir y a subir las escaleras!

Hemos descubierto partes escondidas como las reservas de obra. 

También salas con pinturas, la cúpula que es un espacio que nos gusta mucho, la sala oval, donde muchos días hemos trabajado y la sala donde hemos realizado la exposición, la sala Educart. 

También tenemos muy buen recuerdo del vestíbulo, nos gusta descansar un rato en los sofás al llegar al museo.

El títol del nostre projecte és SOM PAISATGE. 

Durant el projecte hem treballat amb paraules, hem escrit a les bitàcoles i un dia ens vam dedicar a pensar possibles noms. La idea del títol va sorgir un altre dia en què parlàvem que nosaltres també formem part d’aquest territori que hi ha entre l’Institut i el museu i que hem volgut representar amb el frottage i el so. Com que es el nostre territori, prop d’on la majoria de nosaltred vivim, ens vam adonar que nosaltres també en formem part. I així va sortir la idea d’aquest títol que també ha estat un lema que hem anat repetint, com heu sentit abans al cor experimental.

Volem agrair a la Pía Sommer per la seva paciència i el seu temps i la seva energia. Ens ha agradat molt conèixer-la. També a les professores Cristina i Teresa per acompanyar-nos. Sense elles no haguéssim pogut fer tot això. Volem agrair al programa En Residència, a l’Associació A Bao A Qu per poder fer aquest projecte i també al Museu Nacional, de manera molt especial, per haver-nos acollit durant tot el curs i avui per la presentació. Al Festival Barcelona Poesia per la confiança. A l’Institut de Cultura de Barcelona i al Consorci d’Educació per fer entrar artistes dins les aules dels instituts.

I molt especialment també us volem agrair a totes vosaltres per haver vingut a compartir amb nosaltres aquesta presentació.

Gràcies!!

El 29 de maig l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc començava muntatge a les 8 del matí del que en poques hores es convertiria en l’espai escènic de la proposta per EnResidència de la Marina Congost amb l’IE Turó de Roquetes.

A les 10 del matí arribaven creuant la Plaça Margarida Xirgu, esmorzats i més silenciosos que d’altres vegades, l’alumnat que havia creat durant tot el curs un relat sobre els seus origens particulars, de la seva família, i del grup. Cada un d’ells es barallava internament amb uns quants sentiments contradictoris: eufòria, vergonya, tristor, … Aquests i els nervis de sortir a escena els acompanyarien durant un parell de dies; el 29 de maig durant l’assaig general, i el 30 de maig per l’estrena i la funció de tarda.

L’assaig general va servir per definir entrades, sortides, qui i com iniciaven escenes, intercanvis de microfons, peus tèncics, i un llarg etcètera, però també i sobretot per veure com la i·luminació i el so acabaven convertint la proposta que tots havíem assajat al gimnàs de l’institut en un espectacle. Fins i tot els treballs sobre paper que havien fet durant tot l’any trobaven un espai escènic per acompanyar-los i es transformaven d’exercicis a guirnaldes de festa,

El matí del 30 de maig, el mateix grup de nois i noies de l’IE Turó de Roquetes creuava la plaça, les mateixes emocions i nervis, i alguns amb el vestuari ben escollit per lluir davant dels seus companys i companyes d’institut que els venien a veure actuar al Teatre Lliure.

Alumnat de 1r i de 2n d’ESO i el professorat del centre varen venir i omplir la platea de l’Espai Lliure, van aplaudir i van acabar ballant sobre l’escenari convidats per la proposta de la Victoria i la Keren d’ensenyar-nos a ballar “punta” a ritme de Sopa de Caracol.

Una vegada estrenats, la vergonya i els nervis van ser reemplaçats per la il·lusió de repetir l’experiència però aquesta vegada davant dels seus familiars. Mares, pares, àvies, tiets, germanes i germans van anar omplint de nou les butaques; els seus mòbils gravant il·luminaven els seus somriures. La festa va acabar de nou sobre l’escenari amb una gran conga col·lectiva, molta punta, i poques ganes de marxar (malgrat el que diguessin alguns cartells).