14A EDICIÓ (SETEMBRE 2022- JUNY 2023)

Vam anar a provar els jocs als Camils, on  viuen els joves migrants. A la sessió hi va participar gent del taller ocupacional, de l’associació Nou Horitzó, els joves migrants i nosaltres.

Vam arribar a les 10 h, on ens vam trobar a les dones de Nou Horitzó i després d’una estona parlant amb elles. Allà dins vam començar a preparar els quatre jocs (Els prototips) i la gent dels diferents col·lectius es van ajuntar en grups i van seure a les taules que teníem preparades per jugar.

Va ser una bona experiència. Vam poder veure com es relacionaven entre els col·lectius, i com reaccionaven als jocs i quines sensacions els provocaven. Hi va haver diferents reaccions, molts cops perquè no s’entenien els prejudicis exposats o alguna part del joc era confosa. Això ens va servir per modificar-los perquè eren prototips

Ja ho tenim: fotos, texts, dibuixos, experiments, paraules, retalls, trossets de dibuixos col·lectius, trossets de memòries i moments tan especials…

Tot bé plegat i acomodat – només falta COSIR.
Aquesta vegada la Ninja Paper ens va ensenyar a fer una costura japonesa: pot semblar estrany, però a final és fàcil i tothom ho va poder experimentar i cosir el seu llibre!

La portada és de les coses més atractives.
N’hem tingut molta sort perquè la Renata ha pogut imprimir a la seva impremta “L’Automàtica” les portades dels nostres llibres.

Així de senzilles ja eren precioses però hem volgut personalitzar-les. Un dels materials que encara no havien provat era el SPRAY/ AEROSOL, i armades de plantilles ( Stencills, tal com va en Banksy) hem sortit el pati per treballar-ho.

El dimarts varen fer dues passes de la nostra peça final, amb quasi 15 escenes diferents, i uns 45 minuts de durada. Al matí la vàrem fer per més de 140 persones, als grups de 4 i 5è de l’institut Salvador Espriu. A la tarda, va ser una mostra oberta al públic amb familiars, grups d’amics i professorat

Silencio Z és una peça on els i les joves estudiants expressaran tot allò que de vegades no té espai o forma per expressar-se. 

Està formada per diferents escenes que parlen sobre la manca d’eines i espais per comunicar el que pensen i el que senten en resposta a la seva realitat tant entre ells com amb el món adult. El grup va triar l’eix d’opressió del que volien parlar, l’adultcentrisme, però a través d’improvisacions teatrals i debats s’ha anat acotant la temàtica a l’àrea que més angoixava als i les joves, la manca de comunicació. 

Amb Sara Chic Buenosvinos, Gisella Conte Ferrús, Daniela Esperanza Deras Borjas, Mohammed-Larbi Douieb Subirón, Cristian Ferreiro Cano, Irzam Iqbal Bibi, Anna Li, Fang Liu, Daniel Joel Pacheco Soriano, Julián Platón Llobregat, Gisela Pons Alcaide, Roberto Carlos Rifarachi Hoyos, Carlota Rios Pérez de Gracia, Nunu Robakidze, Dorian Rodríguez García, Ass-Malick Seydi Legran, Naiara Solà Chaparro, Kevin Elias Villalba Chamorro, Chenlei Xu i Santiago Zhao Li (alumnes de 4t d’ESO). I amb el suport i coordinació de Cristóbal Carrasco Bermudo i  Júlia Cruz Sesé (docents) i de la mediació de Javier Rodrigo (Transductores).

Us deixem algunes fotos de la mostra:

Què és per tu En Residència?

L’optativa d’En Residencia, és una assignatura on pots expressar el teu art. T’ensenyen que l’art no és perfecte, és com tu el veus l’art, és subjectiu.

En residència és la millor optativa. Aquí vam fer moltes coses interessants. Nostre tema va ser “Imaginar una casa”, és a dir, que vam fer maquetes de cases, vam anar a sortides molt interessats, quasi cada mes. Si vols desenvolupar-se culturalment, pots anar a En Residència.

És un lloc on aprenem a la creativitat,creem noves coses, aprenem a treballar en grup i fem presentacions de les nostres creacions.

És una assignatura en la qual pots utilitzar la teva creativitat per a crear coses noves o diferents. Fem moltes coses, un exemple podria ser, treballs manuals.

És on barregem les nostres idees i pensaments en algun medi (Maquetes, dibuixos, discursos, etc).

Un lloc on es pot construir coses.

va arribar el dia de visivilitzar el nostre procés i les nostres experiències.
i ho vam fer ahir, a la Fundació Miró.
va ser un dia inoblidable, ho vam passar molt bé i només tenim paraules de agraïment a tot el programa EnResidència de donar-nos aquesta oportunitat.
Gràcies!!!

El passat dimecres 31 de maig a les 13:30h vam presentar el nostre procés de creació Utopies per a un present distòpic, compartint les intervencions artístiques a l’espai públic dels Jardins de les Tres Ximeneies, amb la participació de l’alumnat i docents de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat de l’institut, veines del barri i agents educatius i culturals de la ciutat.

JAQUE A LA SILLA

BROTS

FINESTRA DE VENT

Aquestes darreres setmanes hem tingut el viatge de fi de curs i també hem tingut dies festius, això ha fet que no veiéssim a Sabina durant tres setmanes.

Ara estem treballant molt en la mostra final. Cada nova sessió sentim que les improvisacions lliures ens surten millor i que també ens atrevim més a cantar.

Estem afrontant la recta final!

El dia 9 de maig, a l’hora de música vam començar provant el projector i com quedarien els vídeos que havíem preparat. Després, la Sabina ens va ensenyar la melodia que havíem de tocar i cantar, vam cantar tots junts una part de la melodia per sentir les veus, la vam repetir diverses vegades per saber si eren agudes o greus. Després, l’Adaia va posar-se a dirigir-nos ( fent improvisació lliure), i vam avançar molt aquell dia en el tema de cooperar en equip. Kevin va trobar un ritme per combinar-ho amb la melodia, i finalment va acabar la sessió.

En conclusió: vam avançar molt en la melodia i en treballar en equip.

El passat dimarts 11 d’abril vam pujar a l’aula de música on la Sabina va proposar fer una direcció musical però, no amb instruments, sinó amb la veu. Vam repassar les diferents possibilitats que tenim per fer amb la veu. Consistien en notes llargues, agudes, greus, glossant i notes curtes aleatòries. Després de fer la direcció va sorgir un debat amb algunes companyes a causa que algunes no sabien la finalitat d’aquest projecte. Quan va arribar l’última hora vam baixar al teatre on vam fer una direcció més i després la Sabina va fer un ritme amb els pianos, xilofons i veus per entendre què és un motiu en música i vam participar.