14A EDICIÓ (SETEMBRE 2022- JUNY 2023)

El viernes, 10 de noviembre nuestro grupo (En Residencia) visitó el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, conocido también por las siglas MACBA, para ver las exposiciones de Cinthia Marcelle (de nacionalidad brasileña), Maria Teresa Hincapié (colombiana) y un proyecto de Mariana Botey en colaboración con Dr. Lakra, Taka Fernández y Brian Cross, comisariado por Pablo Arredondo Vera (de México).
En la exposición de Cinthia Marcelle vimos diferentes obras, pero nos centramos sobre todo en No Air/On air. Era una sala donde había una cabina con tablets que te permitían poner música y habían diferentes títulos de novelas, la mayoría de Shakespeare.

En otra sala había todo tipo de materiales perfectamente ordenados en un bloque y la otra sala contenía esos mismos materiales pero un grupo de personas había jugado con ellos durante una semana aproximadamente. Una de las preguntas que nos hacían era en cuál estábamos más a gusto y la mayoría coincidimos en que era la primera habitación, incluso para algunos el segundo espacio les causaba cierta incomodidad.

Però, què farem a classe? Què és això d’En Residència? Que vindran artistes a classe? Amb nosaltres?

Aquestes preguntes ens vam formular a les primeres sessions de treball d’aquest projecte artístic. Però, no només pas l’alumnat, també el professorat implicat ens les formulavem.

Ens tocava contextualitzar el projecte. Un projecte creatiu d’art contemporani generat des de l’aula a partir de nosaltres, del nostre entorn, des del nostre barri: La Barceloneta.

Vam començar parlant d’allò que crèiem què era l’art. I també vam tirar del fil de la història, observant, comentant i analitzant diferents obres d’art tant de les arts plàstiques, arquitectura, música, etc.

Aquesta introducció del projecte, encara sense els artistes, la vam acabar amb un descobriment d’algunes de les obres d’art que podien trobar pels voltants del nostre institut. Les vam fotografiar, vam interactuar amb elles, vam poder tocar algunes i sobretot, vam reflexionar sobre elles a classe.

El primer dia que va venir el Curro al centre ens va proposar portar un objecte personal que tingués algun significat per nosaltres. Al principi ens va semblar una ximpleria ja que no sabíem la relació que tenia amb el treball. Amb l’objecte que vam portar, vam explicar per què tenia un valor sentimental per nosaltres, i més o menys “la seva història”.

Ens va explicar que va fer un projecte amb la gent del raval que consistia a crear llums de Nadal a partir de fer-los fotografies. El projecte del Curro que va fer al Raval, era molt bonic i original, i també era una manera perquè la gent del barri es coneguessin entre ells, i fins i tot es formi una amistat.

Algunes impressions… 

Cuando vi a Francisco (Curro), me dio una buena impresión y parecía muy simpático. Y efectivamente él era simpático.  Me gusta su manera de pensar y de dar valor a cada cosa, porque las cosas que menos valoramos son las cosas que tienen más valor. Me sorprendió mucho cuando la clase no participaba cuando él preguntaba. Y también algunos trajimos cosas que la profe dijo que no podíamos traer. Pero cada uno de nosotros tiene un objeto valioso, aunque este objeto puede ser hasta unas bragas, porque cada uno amamos una cosa más que el otro, pero quien sabe lo que cada uno amamos. Me agrada el Curro y me gustaría tener más clases con él.
A. F.

Sincerament, la proposta dels objectes em va agradar molt, i mentre estàvem fent l’activitat, em vaig adonar que m’ho podria haver currat més. És veritat que l’entorn de classe no és molt entusiasta, llavors costa una mica ser-ho, però aquest projecte per a mi és molt important i crec que és necessari als centres.
L’obra que va presentar és molt xula, ho penso i crec que a tothom li agradaria ser una llum de Nadal. El treball que han fet és molt comunitari i porta una sèrie d’esforços. Per a mi és una feina en la qual t’adones que ho fas per què t’agrada i amb ganes.
Em va cridar l’atenció l’entusiasme que se li veia a la cara recordant aquells moments amb la gent del Raval.
A. G.

Em va semblar molt interessant l’obra que ens va presentar i el procés que hi ha al darrere de fer-ho, sobretot a l’agafar gent sense feina i fer que poguessin tenir-ne una per les festes. Em va cridar l’atenció que van utilitzar a gent del barri per fer les llums, i així tothom va poder estar involucrat.
La proposta de l’objecte em va semblar bé, tot i que no vaig portar el meu objecte perquè vaig sortir bastant tard de casa.
A. S. 

Me ha parecido muy interesante la propuesta de traer un objeto especial de cada uno de nosotros, ya que podrían parecer insignificantes a simple vista, pero para la gente tiene sentimientos diferentes, ya sea porque ha sido un obsequio de alguien especial, o hay una historia detrás de ese objeto. Mi participación fue lamentable, ya que no traje el objeto porque, hablando sinceramente, se me olvidó.
Y sobre la presentación de las luces de navidad, me ha parecido horrible. Desde mi opinión no me gustaría ver a gente extraña colgadas en una calle porque no entenderías nada, solo ves unas luces con forma.
J. G.

… Em va agradar el projecte que va fer de les llums de Nadal. Em va cridar l’atenció com va arreplegar a gent del barri que no es coneixien de res, però que compartien coses en comú per fer el projecte. Alhora a vegades es feia una mica repetitiu.
Va faltar que interactuàssim més al principi de la classe, però després quan cadascú va parlar del seu objecte ja va anar millorant. Crec que el meu objecte (Un raspall de dents) estava bastant ben escollit perquè era un objecte que utilitzo diàriament, i vaig decidir portar-lo perquè era de color rosa que és un dels colors que més m’agraden.
C. L. 

Aquesta setmana hem estat treballant les bases narratives d’una historia i això volia dir parlar dels contes i dels seus components…

Per començar vam preguntar quins contes coneixien i van sortir…

Les nocions Heroi, antiheroi, conflicte, el bé i el mal, les virtuts i els defectes… totes les cartes estaven sobre la taula… les idees brotaven, fins que va aparèixer la factoria Disney (Com No?)…

Finalment vam poder establir els elements bàsics d’un text narratiu i / o dramàtic, per tal que els residents, sabessin amb quins elements anàvem a treballar d’ara endavant…

A la sessió de treball va assistir una alumna convidada per tal de analitzar la nostra feina. Aquesta activitat la fem sovint en aquest projecte.

Estudiants de 1er de Batxillerat de la modalitat d’Arts Escèniques, segueixen una sessió de treball i redacten les seves impressions sobre el que han vist, en aquest cas va ser la Patricia…

La clase que pude presenciar consistió de dos partes, una parte práctica y otra parte hablada, donde se hicieron diversos debates. 

Los participantes empezaron definiendo qué es el teatro, para luego crear su propia historia, donde se basaron principalmente en leyendas o cuentos que ellos mismos conocían para tener una cierta similitud con los mismos.

También se comentó por encima la obra de teatro de Oriol, que es la historia que en su momento se estaba viendo en clase.

Se comenzó hablando de los 3 Cerditos, la Caperucita Roja, Blancanieves, la Bella y la Bestia y se acabó por hablar de la factoría Disney con Tiana.

Los debates entraron en juego cuando se empezó a analizar las historias para identificar quienes eran los “villanos, las víctimas, los buenos, los malos…” Posteriormente se habló sobre mitos de brujas que estuvieran relacionados con los cuentos anteriores, donde siempre el “villano” era una bruja. 

Patricia Avellaneda Ortiz

1º de Bachillerato, Artes Escénicas.

Dons, això és tot.

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona

Comencem aquesta nova Residència amb la mediació de la Sala Beckett i amb l’Oriol Puig com a resident al nostre institut.

Benvingut Oriol!

Oriol Puig Grau

Graduat per l’ESCAC a l’especialitat de guió i dramatúrgia.

Autor i director de l’espectacle Karaoke Elusia, estrenat a la Sala Beckett en el context del projecte internacional de creació escènica Extended Universe.

Guanyador del Premi Revelació 2020 als Premis de la Crítica d’Arts Escèniques.

Coguionista i director del llargmetratge El Sitio de Otto, estrenat al BCN Film Fest i seleccionat a festivals com l’Atlàntida Film Fest, el Reteena, Cinespaña o el London Spanish Film Festival.

Director de les lectures dramatitzades d’Apunts sobre la bellesa del temps de Josep Maria Benet i Jornet (Teatre Nacional de Catalunya) i Amor Particular de Xavier Zanuy i Bon (Sala Beckett).

Un dels autors i directors del projecte de ficcions sonores Dramawalker (Centre Dramàtic Nacional, Sala Beckett). Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2021.

Actor de llargmetratges com Júlia Ist (Elena Martín, Lastor Media) I Blog (Elena Trapé, Escàndol Films).

Sèries com La Verdad (Telecinco), Nit i dia (TV3), Com si fos ahir (TV3),

https://www.ccma.cat/tv3/com-si-fos-ahir/cares-noves-histories-noves-a-com-si-fos-ahir/noticia/3057797/

https://www.elnacional.cat/enblau/ca/televisio/tv3-actors-culebrot-com-si-fos-ahir_553581_102.html

i Drama (Playz); espectacles de creació col·lectiva com 5m2 (Els Malnascuts) i Whonwagen (La Seca Espai Brossa, Teatre Espanyol).

Maroan, Rida, Alex, Angel, Guillem i Marta

Vam fer una cambra fosca que ocupava tota la classe.

1. Vam enfosquir la classe tapant les finestres amb paper de color negre i vam fer tres forats de diferents mides. 

2. Vam agafar paper vegetal i el vam fer servir com a pantalla posant-lo davant del forat més petit, però la imatge es veia del revés. Per què?? Perquè la llum viatja en línia recta, i quan passa pel forat la imatge es gira. Per això al paper vegetal es veu del revés. També es podria fer amb paper normal, però amb el vegetal es pot veure en les dues bandes.

3. Després vam descobrir que amb la lupa es veu molt millor i vam provar des de diferents distàncies i la distancia afecta a com es veu de definit al paper.

4. El primer forat és el més petit i com és més petit es concentra la llum en un mateix punt i es veu amb més claredat. Aquest forat no té lupa.

5. El. segon forat té una adaptació per poder posar lents de diferents mides. . La que pitjor es veu és la més gruixuda i la que millor la més petita.

6. L’últim forat té una lent molt prima i es veu a uns 4 o 5 metres de distància, és a dir, que en comptes de veure’s en el paper vegetal es veu tant a les parets com al sostre.

Explicació de la cambra fosca a les famílies

Jesús i Beth

A la reunió de principi de curs de les famílies, ens vam quedar per explicar la cambra fosca que hem fet a en residència entre tres companyes.

Els vam explicar els tres forats de la cambra fosca i també la distancia focal, la teoria de la llum i perquè es veu del revés la imatge.

A casa, quan ens van dir què els hi havia semblat, a molts de nosaltres ens van dir que ho vam fer molt bé i era molt interessant.

 El primer dia que van vindre  els artistes que van venir es deien Pau i Marcel, ells ens van proposar de presentar-nos amb imatges.

 Els artistes formen part del col·lectiu  estampa

ens van posar moltes imatges a una taula i de totes havíem de triar-ne tres les quals ens havien de representar tant si ens agradaven com si era una cosa que no ens acabava de agradar,  les imatges eren d’art contemporani, portava el nom del l’artista darrere.

Mentres triavem les imatges ens anàvem dient que volia dir com estava feta, etc.

Després de tenir totes les imatges triades ens vam presentar amb elles i els artistes també tenien les seves imatges i els artistes també és  van presentar.

En aquesta sessió cadascú de nosaltres havia de escollir el seu propi paisatge preferit i després vam anar a aquells llocs i vam parlar sobre ells. Allí vam explicar perquè havíem triat aquell paisatge i perquè era important per nosaltres. – Anastasiia

He triat el pont de Sarajevo perquè abans quan vivia en Torre Baró passava amb el autobús i m’agradava veure el sol quan surt al matí i els cotxes que passen per baix. – Elian

He dit aquest lloc perquè a l’estiu quan fa calor hi anava perquè hi feia fresqueta gràcies a l’ombra i a l’aigua que cau de l’estructura de la plaça. Em posava a on esquitxen les gotes d’aigua . – Subhan

El frottage consiste en poner la hoja de papel en el suelo y
con el grafito se frota el objeto seleccionado.

En la primera sesión Pía nos explicó cómo iría un poco
el proyecto y qué era el frottage y cómo se hacía. El
primero que hicimos fue con un disco, el grafito y una
hoja de din-A4. Pusimos la hoja de papel encima del
disco y con el grafito frotamos. En la segunda hora
bajamos al patio y Pía nos dijo que frotáramos cualquier textura que pudiéramos
y quisiéramos frotar.

Héctor, Gabriela y Amy.