Reflexión sobre el proyecto

Des de Victoria Szpunberg EN RESiDÈNCiA

El primer trimestre del proyecto ha consistido en empezar a entender las cosas básicas del teatro. Al principio, la actividad inicial consistía en hacer una presentación con 2 mentiras personales e intentar que no descubrieran cuáles eran. Esta actividad nos ayudó  mucho a entender lo principal del teatro, que es que dentro del escenario eres otra persona, es decir, tus problemas, personalidad y emociones se dejan de lado.

Luego hicimos un trabajo que consistía un poco en la introducción de los coros, leímos dos coros, uno el de Medea y otro el de Edipo Rey. En grupos teníamos que representar, cada grupo de manera diferente, podíamos tener un corifeo, una postura final, que uno hablara solo etc…

Luego de saber lo necesario de los coros, en los mismos grupos creamos nuestro propio coro, del tema que quisiéramos, pero eso sí, que nos representara: Mi grupo desarrolló un  coro sobre la presión de un adolescente. La primera vez que lo hicimos nos salió bien, pero Victoria (la que sabe de teatro) nos dio unas correcciones, nosotros las seguimos y mejoramos muchísimo el coro. Los coros que hicimos podrían servirnos para la obra final, y esa mejora nos hace saber que las cosas que hacemos en el teatro siempre están en mejora constante.

Ahora estamos en medio de una nueva práctica, el desarrollo de personajes. Hemos de representar a alguien que nos caiga muy bien o al que idolatramos. 

Creo que todo lo que hemos hecho nos ha servido para poder entender lo que es el teatro de verdad, el esfuerzo que hay detrás de una obra, o simplemente el esfuerzo de un coro de 3 minutos. Todas las actividades que hacemos nos ayudan a comprender alguna cosa, como por ejemplo, el trabajo de los coros nos ayudó mucho a entender cómo trabajar en grupo, cómo crearlo y sobre todo cómo ponerlo en escena. Antes de empezar el proyecto te diría que el teatro es solamente estudiarse un papel y decirlo, pero no, el teatro es la forma que tenemos para poder dejar de lado nuestros problemas, es como una vía para olvidarse de todo y solo concentrarse en cómo es la cosa que representas.

He aprendido a saber representar una obra, a saber qué es el teatro y sobre todo a entender qué hay detrás de una obra. Muchas de las cosas que he comentado anteriormente también representan las cosas que he aprendido, como el coro; cómo es hacerlo, cómo es representarlo, cómo es mejorarlo y también cómo se siente al estar al frente de espectadores.

Èric Auber

¿Quiénes somos?

Des de Pía Sommer EN RESiDÈNCiA

“Hola, me llamo Niharika y soy de Nepal, aunque vine a España hace cuatro años. Tengo 13 años y voy al Instituto Sants. Tengo un hermano. Me gusta bailar y escuchar música y también comer y dormir. Soy una persona introvertida y un poco callada, pero no me callo cuando estoy con personas con las que tengo confianza. Me gustan los perros y los gatos. De mayor, me gustaría ser doctora.”

“Hola, me llamo Natalia y tengo 12 años. Soy de Polonia, pero vivo en España desde segundo de primaria y voy al Institut Sants. Me gusta pasar tiempo con mis amigos, mi deporte favorito es el balonmano y lo practico desde hace casi 5 años. Me hace ilusión participar en este proyecto solo que creo que me será difícil hacerlo porque yo de artista tengo poco.”

“Me llamo Aurora Villoro, tengo 13 años y he nacido en Barcelona. Ahora mismo estoy estudiando en el instituto Emperador Carles. Un día nuestra tutora nos dijo que íbamos a hacer un proyecto con una artista, Pía. Desde ese momento he estado muy ilusionada con el proyecto. Nos ha enseñado a hacer “frottage”, una técnica para grabar la textura del suelo y espero que nos enseñe muchas más… Un saludo.”

“Hola me llamo Charles Xavier Mercado Pacis y tengo trece años. Tengo tres hermanos mucho más mayores que yo, así que soy el más pequeño de mi familia. En mi tiempo libre la verdad es que no hago gran cosa, voy a jugar a básquet. Mi comida favorita es el sissig(una comida filipina). Mi deporte favorito claramente es el básquet, pero cuando era pequeño me gustaba más el fútbol, no sé porque cambié tan radicalmente.”

“Me llamo Gabriela, tengo 13 años soy de Cuba y llevo 2 años viviendo en Barcelona, me gusta bailar y a veces dibujar.”

Ens presentem

Des de Curro Claret EN RESiDÈNCiA

Som alumnes de 4t ESO, de l’Institut Joan Brossa, i en uns dies començarem el projecte “En residència” amb el Curro Claret i la nostra professora Adriana Zampa. Esperem aprendre a millorar la nostra capacitat de treball en grup, veure el procés que segueix un artista en treballar i poder expressar-nos millor.

Creiem que aquest projecte és interessant i una oportunitat única, també que qualsevol cosa pot ser art, per molt que no sigui convencionalment atractiu. Som un grup variat amb gent de totes les parts del món i tenim moltes expectatives per aquest projecte.

Punt de partida…

Des de Xesca Salvà EN RESiDÈNCiA

La primera activitat que ens va proposar Xesca va ser dibuixar-nos a nosaltres mateixos sense veure el dibuix. Havíem de posar-nos una fulla al davant i dibuixar la nostra cara, ella ens donava una ordre cada vegada d’una part de la nostra cara. Després al acabar vam comparar els dibuixosi vam riure mirant-los. – Subhan i Elian

Bon dia! Em dic Saily, tinc 13 anys, sóc alumna de 3r d’ESO T, vinc d’Honduras i vaig escollir EnResidència perquè m’agraden les manualitats.
Hola sóc Diana, tinc 14 anys, sóc de Georgia /Tbilisi. Havia escollit aquest optativa perquè m’agrada la creativitat. 
Elian, tinc 14 i he nascut a República Dominicana.
Hola, sóc Oleksandr, sóc d’Ucraïna. Tinc 14 anys però sóc molt alt. Parlo només un poc d’espanyol, però estic aprenent. També sóc intel·ligent. Tinc moltes aficions a la meua vida, per exemple, m’agrada aprendre idiomes.
Sóc d’Ucraïna, de Kiev. M’agrada la Residència, perquè és molt interessant aquí pots relaxar-te i dedicar-te a la creativitat. – Anastasiia
Hola! Sóc Lindsay, sóc de 3r de l’ESO. Tinc 14 anys i el meu país natal és Honduras. Vaig escollir En Residència com optativa perquè m’agrada l’art, sobretot dibuixar. El meu estil de dibuix és de tipus manga.
Buen día! Em dic Saily, tinc 13 anys sóc alumna de 3r ESO T vinc d’Honduras i vaig escollir En Residència perquè m’agraden les manualitats.

Hola, com estàs? Jo sóc la Maryam, vinc del Marroc. M’encanta dibuixar perquè és una afició que expressa el que passa dins d’una persona, tristesa, alegria, felicitat, misèria.

PRIMERES PEL·LÍCULES

Des de Sara Manubens EN RESiDÈNCiA

Ja portem varies setmanes treballant  amb la Sara Manubens, i treballem MOLT. 

Les primeres sessions vàrem fer unes dinàmiques molt interessants: la Sara començava les sessions amb un escalfament/ preparació perquè anem agafant dinàmiques de moviment i deixant-nos anar.

Parlem dels nostres malsons, els nostres antagonistes, les pressions socials que ens envolten, que ens estrenyen, que ens segueixen… i els hi donem forma, els presentem i els representem.

Fem coses ben diferents, però sospitem que el cinema de terror, concretament el “slasher” (el gènere de  terror adolescent dels anys 70 i 80) i tindrà un paper important. 

De moment, ja hem vist “Carrie” i “Nightmare on Elm Street” i, això, només acaba de començar!

Primeres sessions amb Victoria Szpunberg

Des de Victoria Szpunberg EN RESiDÈNCiA

Des del mes d’octubre, tots els dilluns l’alumnat del grup 2.2 d’ESO de l’Institut Moisès Broggi treballem dins el projecte de Creació escènica amb la Victoria Szpunberg. dramaturga autora de textos com La màquina de parlar El pes d’un cos. La Victoria Szpunberg ens acompanyarà durant tot el curs gràcies al programa Creadors en Residència, en col·laboració amb la Sala Beckett.

En aquestes primeres sessions amb l’artista resident, hem fet diverses activitats que ens han servit per presentar-nos, per entendre que en teatre fins i tot quan partim de la realitat estem creant una ficció, i per cohesionar-nos més com a grup. 

El primer dia vam haver de sortir davant els companys i les companyes a presentar-nos. La nostra presentació havia de contenir tres mentides, que el públic i la dramaturga havien de tractar d’identificar. La Victoria Szpunberg també es va presentar, i així vam poder començar a conèixer-la una mica, tot separant la realitat de la ficció en allò que ens deia. En una sessió posterior, vam continuar presentant-nos, però ara incorporant gestos o accions i apropiant-nos de les presentacions dels companys, de les que feiem una versió.

També hem fet dinàmiques teatrals que han treballat la confiança, la desinhibició, la cohesió i la coordinació entre tot el grup. Per exemple, ens hem mogut en silenci per tot l’espai de l’aula ocupant els espais i sense xocar-nos, caminant tots al mateix ritme, per la qual cosa ens havíem d’observar els uns als altres. I a l’inici de cada sessió, un de nosaltres proposa una cançó i tot el grup es mou o balla lliurement per l’espai seguint la música.

Per últim, hem començat a treballar la idea de coralitat, que ens serveix per combinar allò individual amb el col·lectiu. Fins ara hem declamat fragments de cors de dues tragèdies gregues, l’Èdip rei Medea. Per a les properes sessions, hem rebut l’encàrrec de formar petits cors i proposar una posada en escena d’un dels dos textos.

Acabem amb algunes breus reflexions que vam escriure després de la primera sessió amb la Victoria Szpunberg:

“Ens va semblar que amb ella aconseguirem tenir un molt bon aprenentatge ja que té una trajectòria molt professional dins d’aquest món teatral.” (Èric A.)

“Una de les coses que he après és que per fer teatre s’ha de mentir” (Biel)

“El que més destacaria de la primera sessió és que ens demanés que mentíssim sobre la nostra vida i no diguéssim la veritat perquè sabés com som” (Anna)

“En les dues hores que he estat amb eñlla, m’ha semblat que ensenya d’una manera eficient però també divertida, són molt dinàmiques” (Luca)

“He après una mica a com mentir. Alguna tècnica com la de que dir coses estranyes fa pensar que és mentida. Penso que per ser la primera classe era una bona manera per començar. Tinc ganes que torni a venir” (Cèlia)

Ja ha començat la 14a edició d’ EN RESiDÈNCiA!

Miquel Barcelona / Marta Bisbal / Elena Blesa i Todo por la Praxis / Curro Claret / Marina Congost / El globus vermell / Oriana Eliçabe / Estampa / Paulina Flores / Gatillo Culón / Albert Gironès / Albert Gusi / Núria Inés / Sara Manubens / Ninja Papel / Nus Teatre / Oriol Puig Grau / Martina Rogers / Xesca Salvà / Pía Sommer / STA / Victoria Szpunberg / Luís Tabuenca / Urati laboratori / Emma Villavecchia i Maria Soberón / Sabina Witt.

Des de finals de setembre, estem iniciant els processos de creació en 26 instituts públics de la ciutat. Tres d’ells -l’Institut Consell de Cent (el Poblesec), l’Institut Joncar (el Poblenou) i l’Institut Sagrera Sant Andreu (Sant Andreu)- participen per primera vegada al programa!

‘EN RESiDÈNCiA. Artistes als instituts de Barcelona’ es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar, amb 35 artistes, 45 docents, 15 equips de mediació i la participació de 460 alumnes d’ESO. Ens podeu seguir en aquest blog i en cadascun dels blogs individuals d’EN RESiDÈNCiA!