Des de El globus vermell EN RESiDÈNCiA
va arribar el dia de visivilitzar el nostre procés i les nostres experiències.
i ho vam fer ahir, a la Fundació Miró.
va ser un dia inoblidable, ho vam passar molt bé i només tenim paraules de agraïment a tot el programa EnResidència de donar-nos aquesta oportunitat.
Gràcies!!!
Des de Oriana Eliçabe EN RESiDÈNCiA
El passat dimecres 31 de maig a les 13:30h vam presentar el nostre procés de creació Utopies per a un present distòpic, compartint les intervencions artístiques a l’espai públic dels Jardins de les Tres Ximeneies, amb la participació de l’alumnat i docents de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat de l’institut, veines del barri i agents educatius i culturals de la ciutat.
JAQUE A LA SILLA
BROTS
FINESTRA DE VENT
Des de Sabina Witt EN RESiDÈNCiA
Aquestes darreres setmanes hem tingut el viatge de fi de curs i també hem tingut dies festius, això ha fet que no veiéssim a Sabina durant tres setmanes.
Ara estem treballant molt en la mostra final. Cada nova sessió sentim que les improvisacions lliures ens surten millor i que també ens atrevim més a cantar.
Estem afrontant la recta final!
Des de Sabina Witt EN RESiDÈNCiA
El dia 9 de maig, a l’hora de música vam començar provant el projector i com quedarien els vídeos que havíem preparat. Després, la Sabina ens va ensenyar la melodia que havíem de tocar i cantar, vam cantar tots junts una part de la melodia per sentir les veus, la vam repetir diverses vegades per saber si eren agudes o greus. Després, l’Adaia va posar-se a dirigir-nos ( fent improvisació lliure), i vam avançar molt aquell dia en el tema de cooperar en equip. Kevin va trobar un ritme per combinar-ho amb la melodia, i finalment va acabar la sessió.
En conclusió: vam avançar molt en la melodia i en treballar en equip.
Des de Sabina Witt EN RESiDÈNCiA
El passat dimarts 11 d’abril vam pujar a l’aula de música on la Sabina va proposar fer una direcció musical però, no amb instruments, sinó amb la veu. Vam repassar les diferents possibilitats que tenim per fer amb la veu. Consistien en notes llargues, agudes, greus, glossant i notes curtes aleatòries. Després de fer la direcció va sorgir un debat amb algunes companyes a causa que algunes no sabien la finalitat d’aquest projecte. Quan va arribar l’última hora vam baixar al teatre on vam fer una direcció més i després la Sabina va fer un ritme amb els pianos, xilofons i veus per entendre què és un motiu en música i vam participar.
Des de Sara Manubens EN RESiDÈNCiA
Ahir vàrem assistir al Cinema ZUMZEIG a l’estrena de la nostra pel·lícula “Teen Horror”. Va ser increïble veure’ns en una pantalla de cinema, tant grans i poderoses!!
Ha estat un camí llarg el que ens va portar allà ahir. Experiències que atresorarem per sempre més dins nostre, experiències que conviuran d’alguna manera amb les nostres ors, unes pors que a dia d’avui coneixem una mica més.
Gràcies Sara i Cami per tota la feinada i paciència que heu tingut sempre amb totes nosaltres.
Mai us oblidarem!!!
Des de El globus vermell EN RESiDÈNCiA
Hem recullit i organitzat el material generat per preparar el muntatge final de la nostra exposició a la Fundació Miró.
Els objectius d’aquesta sesió han sigut:
– Recollir i ordenar tots els materials i tota la informació generada
– Seleccionar els materials i la informació que anirà al muntatge final
Des de Oriana Eliçabe EN RESiDÈNCiA
Desde la creación colectiva, cada grupo ha decidido un espacio para intervenir y transformar escogiendo diversas prácticas artísticas, desde la fotografía y la instalación hasta la ilustración y el diseño. Estas intervenciones resignifican los espacios desde las miradas de estos jóvenes que habitan estos sitios y que no responden a sus necesidades. En este sentido, la presentación final consiste en tres intervenciones en los Jardines de las Tres Chimeneas que, en el contexto de la emergencia climática, invita a reflexionar a la ciudadanía sobre el espacio y el momento que vivimos.
Estas intervenciones muestran el presente con ironía, humor, creatividad y compromiso eco-social. A través del uso de la ficción, este grupo de alumnos es capaz de mostrarnos la incoherencia de un mundo alienado y alejado de la naturaleza para invitarnos a hacer una pausa y dar paso a la contemplación, la reflexión y el respeto por nuestro entorno.
BROTES
Como brotes de un árbol nacen estas instalaciones en los árboles del Parque de las Tres Chimeneas, a través del uso de la ilustración y la fotografía.
Esta intervención parte de la sensibilidad del grupo de estudiantes ante varios árboles pintados con spray. Los árboles tienen vida ¿por qué no prueban sus latas en otro lugar?
Inspirados en el personaje de Sprout (Brote, en castellano) del video juego Brown Star, este grupo de jóvenes pone rostro y
emociones a los árboles utilizando la estética de este personaje de ficción e instalándola en diversos árboles pintados.
Sprout llora ante el descuido, sus lágrimas brotan sobre los colores del árbol coloreado.
Una segunda instalación está inspirada en la misma premisa. Este grupo de estudiantes usa la fotografía para dotar de rostro a estos árboles enfadados con las personas que no los tienen en cuenta. La cara humana del árbol nos recuerda que las actividades humanas y la falta de conexión con su entorno natural ha tenido un impacto global tal sobre los ecosistemas de nuestro planeta que nos ha llevado a adentrarnos en una nueva era geológica, el Antropoceno.
VENTANA DE VIENTO
Esta intervención fotográfica invita a agudizar los sentidos, escuchar a las nuevas generaciones, a jugar con el viento y a contemplar fuentes de vida imprescindibles para las personas y otros seres vivos: el aire y el sol.
A su vez, estas mismas fuentes son capaces de generar energía renovable. Utilizarlas de forma responsable sin dañar los ecosistemas nos permitirá mirar por la ventada hacia un futuro lleno de vida. ¡Que la fuerza del viento nos acompañe!
JAQUE A LA SILLA
Tres sillas marcadas por su uso en un instituto contrastan con una gigante silla de concreto sobre la que están instaladas. Una escalera apoyada en este monumento invita a la audiencia a subir y contemplar un jardín diseñado con plantas que contribuyen a contribuir a mitigar los efectos del cambio climático absorbiendo dióxido de carbono, atrayendo a los tan necesarios polarizadores y a las personas que desean salir del trepidante ritmo del sistema de crecimiento continuo. Sentarse, detenerse y contemplar pueden ser hoy considerados actos revolucionarios.
Esta instalación disparatada nos muestra el absurdo de cómo se concibe el arte público, de cómo se construyen las ciudades y lo poco que se tiene en cuenta la necesidad de las que las personas que las habitamos.
En una deriva realizada con los y las estudiantes por el Poble Sec/Raval, este grupo de chicas percibió la falta de espacios verdes en esos espacios que diariamente transitan. Su respuesta fue hackear esta obra de arte público para transformarla en otra que contribuya a las necesidades de crear un arte que responda a la vida.
Des de Estampa EN RESiDÈNCiA
Vam anar al taller de la Francesca Pinyol, és un lloc on teixeix telés amb un telar gegant, té dos tipus de telar el manual que ho has de fer tot a mà i el digital on només has de teixir, el manual és de fusta i el digital és de metall, per teixir has de tindre 2 colors base que normalment és el blanc i el negre, a partir de tindre 2 colors base, pots teixir amb els colors que vulguis, pots utilitzar tants colors com vulgui. Vam contactar amb ella mitjançant Estampa, i va ser la creadora del telar que vam exposar en la galeria d’art.
Des de Estampa EN RESiDÈNCiA
BENVINGUDA
Hola, benvinguts i benvingudes a la nostra exposició anomenada: Capes de tint. Som un grup d’alumnes d’1 deso de l’institut Vapor del fil que aquest any hem estat treballant a residència acompanyats i col·laborant amb estampa i juntament amb les nostres professores.
Us explicarem la base de la nostra obra d’art i com vam arribar a fer-la. Col·laborant amb estampa ens vam adonar que sota el pati del nostre institut (Vapor del fil) hi havia uns bidons que antigament tenien tinta per a tenyir fils, ja que antigament el nostre institut era una fàbrica per a fabricar fils.
Al llarg de tot aquest curs hem estudiat i après moltes coses que us anirem explicant durant aquesta presentació, Vam partir d’aquí i vam anar al que és visible i invisible (però això ja us ho explicaran els nostres companys/es). Vam passar al passat i al futur de la fàbrica i Coats, després els colors: Florescència, Llum ultraviolada… Vam acabar passant a les capes històriques i per donar-nos idees per a fer la nostra obra d’art vam anar a diferents museus.
Ara explicarem el pas del temps de com era abans la Fabra i Coats i o que fan.
Els mapes de Sant Andreu els vam fer per poder veure i descobrir més el barri de la Fabra i Coats. Ens vam divertir molt fent-los i ens va agradar molt. En els dibuixos de la Fabra i Coats vam fer dibuixos de la Fabra i Coats com nosaltres volíem.
La Fabra i Coats a vans era una fàbrica de fils, fins a l’any 2005 i ara és un recinte on hi ha escoles, instituts, espai Castelles i un espai on poder fer i veure teatre, balls, etc. També hi ha un canal de ràdio que es diu ràdio Fabra. Aquí podeu veure imatges antigues de quan la Fabra i Coats era una fàbrica, en aquestes fotos que surten treballadors i treballadores treballant en la Fabra i Coats.
En la web d’institut cartogràfic vam veure la nostra casa en el passat i la nostra casa d’ara.
Una de les coses que vam fer van ser unes tires amb totes les coses que veiem de camí a l’institut, va ser divertit poder veure per tot el que passàvem, vam veure que hi havia gent amb la tira més llarga o més curta (depenent de com era de llarg el nostre camí) vam descobrir que era una manera nova d’interpretar mapes, en comptes de ser un mapa amb una fletxa que indicava el camí.
L’institut està situat en una antiga fàbrica Fabra i Coats de fils i d’allà vam començar a investigar tot relacionat amb el tèxtil. L’obra que hi ha aquí, li vam demanar que la fes una noia que es diu Francesca. Que un dia vam anar al seu taller a què ens ensenyes com u feia les telés i ens va explicar que tenia dos tipus diferents de màquines i un més senzill i l’altre més modern. Que ens va explicar que feia la tela passant uns fils per baixó per dalt depèn del que volia fer.
Això està relacionat amb els píxels per què cada tram que feia de tela són molts píxels junts i formen el dibuix. Totes les nostres vestimentes estan fetes de píxels. Segur que de petits heu fet puntillisme, que són molts punts junts i fan un dibuix, perquè aquests punts són com píxels.
Amb estampa hem treballat molt sobre el color, entre tots aquests temes el que més ens va sorprendre va ser el sistema subtractiu que ara us explicarà la meva companya la Noa.
El sistema de color subtractiu dels pigments és el que es fa servir per imprimir els seus colors primaris, que són el cian, el groc i el magenta, són els colors primaris, perquè barrejant-los podem crear la resta de colors que existeixen. De fet, si miréssim amb una lupa especialitzada sobre un full imprès podríem veure aquests tres colors que acabo de veure abans.
La fluorescència és un tipus particular de luminescència, que caracteritza per brillar a la foscor. Algunes d’aquestes coses fluorescents es poden beure amb una llanterna de llum ultraviolada farem les dues activitats interactives que hem preparat per fer amb vosaltres, començarem amb una activitat d’uns dibuixos que vam fer en un paper negre amb uns subratlladors fluorescents, heu d’endevinar que creieu que hi ha dibuixat, com no tenim llanterna ultraviolada us ho direm nosaltres.
Ara us hem preparat una sèrie d’activitats. Primer 3 persones escollireu un filtre de color, després una persona posarà la seva ombra.
Ara el que farem amb les llanternes serà ficar-los una lent del color que vulgueu i després ajuntarem les tres llums per veure quins colors fan les llums i com es veuen les vostres ombres amb els colors que hem format.
Hem de dir que com veureu aquest tema ha sigut el fil conductor del projecte.
Ara us explicarem el que veiem i el que no.
Amb Estampa vam descobrir que hi ha animals que veuen coses que nosaltres no veiem.
Per exemple l’abella veu la llum ultraviolada, però no veu el color vermell. El gos té un ventall cromàtic més reduït que les persones, l’ull del gos té dificultat per diferenciar entre colors verds i vermells, però poden distingir blaus de vermells o blaus de verds, així, una persona que percep la gespa de color verd, un gos la veuria groga.
Nosaltres vam intentar veure el que no podem veure, vam utilitzar un Geo-radar per veure que hi ha sota el nostre pati. Un Geo-radar és un aparell que utilitza ones per veure que hi ha sota terra.
Amb el Gp neo-radar vam fer perfils amb la màquina i ens va donar com a resultat aquesta imatge. (assenyala la imatge dels perfils). També vam fer la cambra fosca, que permet veure el que es troba fora de, per exemple, una paret. Enfosquint un espai i deixant que una mica de llum passi, es veurà el que hi ha darrere però a la inversa.
Ara us explicarem el geo radar i les capes del pati.
Què és el geo radar com funciona? El geo radar és un aparell electrònic sa de fer mourà per sobre de la superfície, quan el mous per la superfície en via unes, ones que quan troba un objecte rebota i torna al geo radar i ho escaneges i es veu des d’una petita pantalleta, serveix per saber que hi ha a sota.
Hi havia tres càrrecs un era el de passar el geo radar amb molta cura en recta un altre d’apuntar dades i un altre de fer fotos. Per a què serveix el geo radar? Serveix perquè amb les dades que extraiem del geo radar podem fer un mapa vertical que ens serveix per saber a quina profunditat hi ha objectes.
Després d’analitzar els mapes verticals podem fer mapes horitzontals que, ens permeten veure en les diferents capes que hem analitzat amb el geo radar, també ens permet veure si l’objecta és molt gran, petit, llarg, curt, ample, estret…
Les sigles volen dir Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Vam anar al MACBA per inspirar-nos per l’obra final, la qual veureu després d’aquesta petita explicació. Al llarg de tot el curs hem estat veient moltes obres d’art contemporani per acabar fent l’obra final i per aprendre coses sobre el tema de les capes.
En arribar vam començar a veure obres (les més importants):
Obra núm. 1: Enderroc-Aballí (Artista)
Aquesta obra representa una casa de 5 plantes. La planta més bruta és la de sota perquè és on la gent dibuixa amb el dit quan passa pel carrer i les altres tenen diferents dissenys dels colors de les parets i del tipus de terra. Té molta relació amb les capes del nostre producte final.
Obra núm. 2: Nada reiterada- Mar Arza (artista)
Són pàgines foradades penjades de fils. El títol del llibre que ha sigut foradat és ‘nada’ i es nota perquè són les paraules que no estan retallades. Té relació amb la nostra obra final perquè els fulls estaven penjats igual que a nada reiterada.
Obra núm. 3: Baharestan catifa-Tere Recaners (Artista) Són uns trossos de cartó de 4×4 sobre els quals es pot caminar sense sabates.
Són 2 obres de 4×4: en un d’ells hi ha dibuixos una mica estranys i en l’altre coses escrites en urdú.
Obra núm. 4: mòbil home:
És una obra en la qual hi ha 2 balles i les coses ens mouen d’un lloc a un altre gràcies a cordes de metall.
Són coses que pots trobar a una casa. En conclusió l’art és art depenent de la persona i de quin sentit li donis.
Moltes gràcies per haver-nos escoltat i esperem que hàgiu gaudit d’aquest procés.
Volem agrair a la galeria Àngels Barcelona per haver-nos deixat aquest espai per fer aquesta exposició, ens agradaria agrair a la Francesca Piñol per haver col·laborat amb la nostra obra d’art.
També donem les gràcies a estampa que ens ha estat ajudant a fer tot aquest procés i finalment a tothom que pugui haver col·laborat amb nosaltres.
Teniu alguna pregunta? Responem dubtes
