El pasado sábado 11 de febrero algunos de los alumnos que participan en el proyecto lo explicaron a las familias que acudieron y mostraron las siguientes fotografías. ¡Lo presentaron muy bien y generó mucho interés entre el público asistente!
En el nostre projecte s’incorpora la Núria Alemany. Reforçarà les sessions amb la seva personalitat i saber fer.
Però qui és na Nuria ?
Professora de l’Institut Barri Besòs, imparteix docència de Psicologia i de Dansa i Moviment, dins el nostre Batxillerat Artístic.
Sota els consells de l’Oriol, desenvoluparà un treball incisiu en el moviment del grup, la seva posició, dins l’espai i en definitiva, potenciarem tot el que té a veure amb el coneixement del propi cos.
Preparats, un, dos i…
Incansable sobre el paviment, fa saltar, correr, ensenya a deixar-se caure al terra, treball la cohesió grupal… Gran Fitxatge!
Avui comencem la sessió amb el joc de spli, spla, splo per anant escalfant màquines i anant passant el fred.
Ha continuació fem una lectura del texts que anem escribint i que l’Oriol tria i recopila donant unitat i cohesió.
Els estudiants, l’Oriol i jo mateix, fem una lectura en veu alta per tal de veure cóm sona i quines són les primeres impressions que ens provoca la lectura. Cap d’els escriptors s’identifica amb un text que ràpidament es fa de tothom.
Tot el que ha sortit s’ha barrejat i el resultat és molt vistós.
Un cop feta la lectura, fem una proposta de dramatització dins l’espai, tot provant moviments, grups, etc..
Avui en acompanya en la nostra sessió una professora noruega: Siri Willasen, professora d’Anglès i Cinema en un Institut a prop d’Oslo, la capital.
La Siri que està fent un programa d’Erasmus en el nostre institut, per tal de veure cóm ensenyem llengües. Ha participat en el projecte i li ha encantat la idea de Creadors En Residència. Pot ser ens enterarem algun dia, que el projecte s’ha importat cap a Noruega… a terres d’Herik Ibsen…
Durant el que portem de segon trimestre hem fet diverses activitats, però de totes, la que més destacaria és l’activitat dels cors grecs. Tot i que al primer trimestre ja n’havíem fet, aquells els havíem pensat nosaltres des de l’inici. Però en aquest cas, van ser el David i la Victoria els qui van fer quatre grups, i ens van donar quatre temes diferents per representar. Els temes eren: un cor de pares, un de professors, un de futbolistes i un de tramoistes, del qual jo en formava part. Cada un d’aquests tenia un objectiu: En el cas del cor de pares i professors, era el d’empatitzar una mica amb ells. En el dels futbolistes, analitzar i fer crítica de com és el món del futbol i dels futbolistes. I en el dels tramoistes, aprendre d’alguna manera quina és la seva funció, també ficar-nos en la seva pell, i sí que és cert que va sorgir aquest tema ja que tenim certa obsessió amb el teló. A partir d’aquí cada grup es va posar a elaborar el seu cor, fins que va arribar el moment d’exposar-los davant dels companys, la Victoria i el David. Després de representar-los els vam comentar conjuntament i la Victoria ens va donar suggeriments per millorar-los i així tornar-los a exposar. Un cop tornats a escenificar, els vam tornar a comentar tots junts i vam finalitzar l’activitat.
Tot i que, com ja he dit, aquesta activitat ja la vam fer al primer trimestre, igualment he après coses noves. Per començar, el fet que fossin la Victoria i el David qui ens proposessin el tema, ja suposava un repte més difícil. També depenent del tema havíem d’assolir l’objectiu de posar-nos a la pell dels nostres pares o professors, o fer crítica dels futbolistes. A més a més, en el meu grup dels tramoistes, havíem d’aconseguir-ho sense saber ben bé al principi què era el que feien o la seva funció, i això em va suposar un aprenentatge. També un altre coneixement que he obtingut és que, també relacionat amb els cors del primer trimestre i les consignes que ens ha donat la Victoria, jo crec que hem après a fer cors. Finalment, he après que és important tenir tot preparat i assajar, ja que nosaltres vam experimentar amb les llums i vam tenir diversos problemes quan ho vam escenificar.
Jo crec que aquesta activitat ha estat bé, i que ens ha servit per acabar de practicar els cors grecs, la cosa a la qual li hem donat més importància i més hem treballat, i que crec que ens poden ser de gran utilitat quan hàgim de fer el treball final i assegurant-nos així que surti un resultat interessant. En l’àmbit de millora, jo crec que hauria de millorar a l’hora de representar els cors, ja que en algunes ocasions no vocalitzo del tot bé, i parlar també més fort tant jo com el meu grup de tramoistes, perquè no se’ns sentia bé quan ho vam representar.
La Victoria Szpunberg i el David Arnaiz ens van dividir en grups, i ens va donar unes indicacions sobre quins personatges havíem de representar. A través d’aquesta informació havíem de crear un cor fet per nosaltres. Primer havíem de pensar què posar en el cor i sobre què anava, després començàvem a redactar el cor. Quan ja acabàvem de redactar el cor, el grup s’havia de posar d’acord sobre què feia cadascú. i per últim havíem de posar en pràctica el cor per després representa-lo als companys de classe.
Jo crec que l’objectiu és treure’ns la vergonya de sobre i practicar per fer l’obra. Gràcies a aquestes activitats he après moltes coses com: saber escriure un cor, situar-me a l’escenari, perdre la vergonya a l’hora d’actuar .
El més rellevant de l’activitat crec que és el final perquè et dones compte que el teatre té un procediment i totes les activitats que fem servir serveixen per preparar-te a fer l’obra final.
En aquesta sessió va venir el Marc. És el mediador d’aquest projecte, és a dir, l’enllaç entre el programa, l’artista i l’institut. La seva empresa es diu l’Afluent i organitzen concerts a sales força conegudes de Barcelona.
Després, el Pope va continuar ensenyant-nos un seguit de vídeos interessants per a ell, per exemple un de la Cecilia Bengolea, que ballava per les teulades de Jamaica. Ens va agradar molt aquesta aportació perquè era Dance Hall i aquest estil ens és proper.
També ens va ensenyar d’altres cantants. Per exemple: John Cage o Cecilio G.
Per últim, ens va mostrar un grup punk antisistema que era força estrany. La cantant era una dona.
Acabem la sessió amb una reflexió: “Què és música i què no ho és?
Creiem que aquesta pregunta deu ser clau perquè a la sessió anterior també ens ho va preguntar. Per què? Potser serà perquè el concepte de música no és igual per tothom?
A continuació us explicarem el que vam fer amb la Sabina, la Cristina i el mediador Marc a la classe de Música el dia 7.2.23.
Al començament de la classe vam decidir qui faria cada cosa, més tard ens vam repartir en dos grups. Uns van crear un llenguatge de senyals per la direcció dels instruments quan treballem la improvisació musical. Els altres van crear un nou text utilitzant els que havíem escrit en altres classes per crear una nova cançó.
Van fer aquestes tasques per presentar-les el dia 22.2.23 en la sessió de contaminació davant de l’equip docent. Vam acabar la classe tocant i cantant grupalment. Ens vam divertir molt perquè vam poder gaudir dels diferents sons dels instruments com: el piano, la bateria i la veu de les companyes.
Vam fer una activitat que consistia en fer una rotllana i posar tres micròfons fent com un triangle dins de la rotllana. Per torns, qui estava davant d’un micro feia un motiu que la resta imitava.(Centre
Després vam sortir al carrer i una companya va proposar anar a Xamfrà (Centre d’arts escèniques i música del Raval) ,un lloc on la companya fa música. Quan vam arribar vam tenir la sort de què vam trobar a una banda de música que estaven practicant i ens van cantar algunes de les seves cançons i ens van mostrar els instruments que utilitzen: banjo, acordió diatònic, guitarra.
Un dia, la Martina ens va posar un documental que es diu “Caras y Lugares”, el documental tracta sobre dos artistes/fotògrafs que es diuen Agnès Varda i JR.
Aquests viatgen per molts llocs de França fent fotos a la gent, imprimint-les en blanc i negre, d’una dimensió més gran, i enganxant-les a distintes parts com casses, pedres, vagons de trens, etc.
La Martina ens el va posar per tenir idees que hi ha diferents formes de fer art i de representar i autorepresentar-se.