Ahir vàrem assistir al Cinema ZUMZEIG a l’estrena de la nostra pel·lícula “Teen Horror”. Va ser increïble veure’ns en una pantalla de cinema, tant grans i poderoses!!
Ha estat un camí llarg el que ens va portar allà ahir. Experiències que atresorarem per sempre més dins nostre, experiències que conviuran d’alguna manera amb les nostres ors, unes pors que a dia d’avui coneixem una mica més.
Gràcies Sara i Cami per tota la feinada i paciència que heu tingut sempre amb totes nosaltres.
Desde la creación colectiva, cada grupo ha decidido un espacio para intervenir y transformar escogiendo diversas prácticas artísticas, desde la fotografía y la instalación hasta la ilustración y el diseño. Estas intervenciones resignifican los espacios desde las miradas de estos jóvenes que habitan estos sitios y que no responden a sus necesidades. En este sentido, la presentación final consiste en tres intervenciones en los Jardines de las Tres Chimeneas que, en el contexto de la emergencia climática, invita a reflexionar a la ciudadanía sobre el espacio y el momento que vivimos.
Estas intervenciones muestran el presente con ironía, humor, creatividad y compromiso eco-social. A través del uso de la ficción, este grupo de alumnos es capaz de mostrarnos la incoherencia de un mundo alienado y alejado de la naturaleza para invitarnos a hacer una pausa y dar paso a la contemplación, la reflexión y el respeto por nuestro entorno.
BROTES
Como brotes de un árbol nacen estas instalaciones en los árboles del Parque de las Tres Chimeneas, a través del uso de la ilustración y la fotografía.
Esta intervención parte de la sensibilidad del grupo de estudiantes ante varios árboles pintados con spray. Los árboles tienen vida ¿por qué no prueban sus latas en otro lugar?
Inspirados en el personaje de Sprout (Brote, en castellano) del video juego Brown Star, este grupo de jóvenes pone rostro y
emociones a los árboles utilizando la estética de este personaje de ficción e instalándola en diversos árboles pintados.
Sprout llora ante el descuido, sus lágrimas brotan sobre los colores del árbol coloreado.
Una segunda instalación está inspirada en la misma premisa. Este grupo de estudiantes usa la fotografía para dotar de rostro a estos árboles enfadados con las personas que no los tienen en cuenta. La cara humana del árbol nos recuerda que las actividades humanas y la falta de conexión con su entorno natural ha tenido un impacto global tal sobre los ecosistemas de nuestro planeta que nos ha llevado a adentrarnos en una nueva era geológica, el Antropoceno.
VENTANA DE VIENTO
Esta intervención fotográfica invita a agudizar los sentidos, escuchar a las nuevas generaciones, a jugar con el viento y a contemplar fuentes de vida imprescindibles para las personas y otros seres vivos: el aire y el sol. A su vez, estas mismas fuentes son capaces de generar energía renovable. Utilizarlas de forma responsable sin dañar los ecosistemas nos permitirá mirar por la ventada hacia un futuro lleno de vida. ¡Que la fuerza del viento nos acompañe!
JAQUE A LA SILLA
Tres sillas marcadas por su uso en un instituto contrastan con una gigante silla de concreto sobre la que están instaladas. Una escalera apoyada en este monumento invita a la audiencia a subir y contemplar un jardín diseñado con plantas que contribuyen a contribuir a mitigar los efectos del cambio climático absorbiendo dióxido de carbono, atrayendo a los tan necesarios polarizadores y a las personas que desean salir del trepidante ritmo del sistema de crecimiento continuo. Sentarse, detenerse y contemplar pueden ser hoy considerados actos revolucionarios.
Esta instalación disparatada nos muestra el absurdo de cómo se concibe el arte público, de cómo se construyen las ciudades y lo poco que se tiene en cuenta la necesidad de las que las personas que las habitamos.
En una deriva realizada con los y las estudiantes por el Poble Sec/Raval, este grupo de chicas percibió la falta de espacios verdes en esos espacios que diariamente transitan. Su respuesta fue hackear esta obra de arte público para transformarla en otra que contribuya a las necesidades de crear un arte que responda a la vida.
Vam anar al taller de la Francesca Pinyol, és un lloc on teixeix telés amb un telar gegant, té dos tipus de telar el manual que ho has de fer tot a mà i el digital on només has de teixir, el manual és de fusta i el digital és de metall, per teixir has de tindre 2 colors base que normalment és el blanc i el negre, a partir de tindre 2 colors base, pots teixir amb els colors que vulguis, pots utilitzar tants colors com vulgui. Vam contactar amb ella mitjançant Estampa, i va ser la creadora del telar que vam exposar en la galeria d’art.
Hola, benvinguts i benvingudes a la nostra exposició anomenada: Capes de tint. Som un grup d’alumnes d’1 deso de l’institut Vapor del fil que aquest any hem estat treballant a residència acompanyats i col·laborant amb estampa i juntament amb les nostres professores.
Us explicarem la base de la nostra obra d’art i com vam arribar a fer-la. Col·laborant amb estampa ens vam adonar que sota el pati del nostre institut (Vapor del fil) hi havia uns bidons que antigament tenien tinta per a tenyir fils, ja que antigament el nostre institut era una fàbrica per a fabricar fils.
Al llarg de tot aquest curs hem estudiat i après moltes coses que us anirem explicant durant aquesta presentació, Vam partir d’aquí i vam anar al que és visible i invisible (però això ja us ho explicaran els nostres companys/es). Vam passar al passat i al futur de la fàbrica i Coats, després els colors: Florescència, Llum ultraviolada… Vam acabar passant a les capes històriques i per donar-nos idees per a fer la nostra obra d’art vam anar a diferents museus.
PAS DEL TEMPS (Fabra i Coats)
Ara explicarem el pas del temps de com era abans la Fabra i Coats i o que fan.
Els mapes de Sant Andreu els vam fer per poder veure i descobrir més el barri de la Fabra i Coats. Ens vam divertir molt fent-los i ens va agradar molt. En els dibuixos de la Fabra i Coats vam fer dibuixos de la Fabra i Coats com nosaltres volíem.
La Fabra i Coats a vans era una fàbrica de fils, fins a l’any 2005 i ara és un recinte on hi ha escoles, instituts, espai Castelles i un espai on poder fer i veure teatre, balls, etc. També hi ha un canal de ràdio que es diu ràdio Fabra. Aquí podeu veure imatges antigues de quan la Fabra i Coats era una fàbrica, en aquestes fotos que surten treballadors i treballadores treballant en la Fabra i Coats.
En la web d’institut cartogràfic vam veure la nostra casa en el passat i la nostra casa d’ara.
Una de les coses que vam fer van ser unes tires amb totes les coses que veiem de camí a l’institut, va ser divertit poder veure per tot el que passàvem, vam veure que hi havia gent amb la tira més llarga o més curta (depenent de com era de llarg el nostre camí) vam descobrir que era una manera nova d’interpretar mapes, en comptes de ser un mapa amb una fletxa que indicava el camí.
TÈXTIL
L’institut està situat en una antiga fàbrica Fabra i Coats de fils i d’allà vam començar a investigar tot relacionat amb el tèxtil. L’obra que hi ha aquí, li vam demanar que la fes una noia que es diu Francesca. Que un dia vam anar al seu taller a què ens ensenyes com u feia les telés i ens va explicar que tenia dos tipus diferents de màquines i un més senzill i l’altre més modern. Que ens va explicar que feia la tela passant uns fils per baixó per dalt depèn del que volia fer.
Això està relacionat amb els píxels per què cada tram que feia de tela són molts píxels junts i formen el dibuix. Totes les nostres vestimentes estan fetes de píxels. Segur que de petits heu fet puntillisme, que són molts punts junts i fan un dibuix, perquè aquests punts són com píxels.
COLOR
Amb estampa hem treballat molt sobre el color, entre tots aquests temes el que més ens va sorprendre va ser el sistema subtractiu que ara us explicarà la meva companya la Noa.
El sistema de color subtractiu dels pigments és el que es fa servir per imprimir els seus colors primaris, que són el cian, el groc i el magenta, són els colors primaris, perquè barrejant-los podem crear la resta de colors que existeixen. De fet, si miréssim amb una lupa especialitzada sobre un full imprès podríem veure aquests tres colors que acabo de veure abans.
La fluorescència és un tipus particular de luminescència, que caracteritza per brillar a la foscor. Algunes d’aquestes coses fluorescents es poden beure amb una llanterna de llum ultraviolada farem les dues activitats interactives que hem preparat per fer amb vosaltres, començarem amb una activitat d’uns dibuixos que vam fer en un paper negre amb uns subratlladors fluorescents, heu d’endevinar que creieu que hi ha dibuixat, com no tenim llanterna ultraviolada us ho direm nosaltres.
Ara us hem preparat una sèrie d’activitats. Primer 3 persones escollireu un filtre de color, després una persona posarà la seva ombra.
Ara el que farem amb les llanternes serà ficar-los una lent del color que vulgueu i després ajuntarem les tres llums per veure quins colors fan les llums i com es veuen les vostres ombres amb els colors que hem format.
Hem de dir que com veureu aquest tema ha sigut el fil conductor del projecte.
Ara us explicarem el que veiem i el que no.
Amb Estampa vam descobrir que hi ha animals que veuen coses que nosaltres no veiem.
Per exemple l’abella veu la llum ultraviolada, però no veu el color vermell. El gos té un ventall cromàtic més reduït que les persones, l’ull del gos té dificultat per diferenciar entre colors verds i vermells, però poden distingir blaus de vermells o blaus de verds, així, una persona que percep la gespa de color verd, un gos la veuria groga.
Nosaltres vam intentar veure el que no podem veure, vam utilitzar un Geo-radar per veure que hi ha sota el nostre pati. Un Geo-radar és un aparell que utilitza ones per veure que hi ha sota terra.
Amb el Gp neo-radar vam fer perfils amb la màquina i ens va donar com a resultat aquesta imatge. (assenyala la imatge dels perfils). També vam fer la cambra fosca, que permet veure el que es troba fora de, per exemple, una paret. Enfosquint un espai i deixant que una mica de llum passi, es veurà el que hi ha darrere però a la inversa.
Capes
Ara us explicarem el geo radar i les capes del pati.
Què és el geo radar com funciona? El geo radar és un aparell electrònic sa de fer mourà per sobre de la superfície, quan el mous per la superfície en via unes, ones que quan troba un objecte rebota i torna al geo radar i ho escaneges i es veu des d’una petita pantalleta, serveix per saber que hi ha a sota.
Hi havia tres càrrecs un era el de passar el geo radar amb molta cura en recta un altre d’apuntar dades i un altre de fer fotos. Per a què serveix el geo radar? Serveix perquè amb les dades que extraiem del geo radar podem fer un mapa vertical que ens serveix per saber a quina profunditat hi ha objectes.
Després d’analitzar els mapes verticals podem fer mapes horitzontals que, ens permeten veure en les diferents capes que hem analitzat amb el geo radar, també ens permet veure si l’objecta és molt gran, petit, llarg, curt, ample, estret…
Art/MACBA
Les sigles volen dir Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Vam anar al MACBA per inspirar-nos per l’obra final, la qual veureu després d’aquesta petita explicació. Al llarg de tot el curs hem estat veient moltes obres d’art contemporani per acabar fent l’obra final i per aprendre coses sobre el tema de les capes.
En arribar vam començar a veure obres (les més importants):
Obra núm. 1: Enderroc-Aballí (Artista)
Aquesta obra representa una casa de 5 plantes. La planta més bruta és la de sota perquè és on la gent dibuixa amb el dit quan passa pel carrer i les altres tenen diferents dissenys dels colors de les parets i del tipus de terra. Té molta relació amb les capes del nostre producte final.
Obra núm. 2: Nada reiterada- Mar Arza (artista)
Són pàgines foradades penjades de fils. El títol del llibre que ha sigut foradat és ‘nada’ i es nota perquè són les paraules que no estan retallades. Té relació amb la nostra obra final perquè els fulls estaven penjats igual que a nada reiterada.
Obra núm. 3: Baharestan catifa-Tere Recaners (Artista) Són uns trossos de cartó de 4×4 sobre els quals es pot caminar sense sabates.
Són 2 obres de 4×4: en un d’ells hi ha dibuixos una mica estranys i en l’altre coses escrites en urdú.
Obra núm. 4: mòbil home:
És una obra en la qual hi ha 2 balles i les coses ens mouen d’un lloc a un altre gràcies a cordes de metall.
Són coses que pots trobar a una casa. En conclusió l’art és art depenent de la persona i de quin sentit li donis.
Instal·lació / Tancament
Moltes gràcies per haver-nos escoltat i esperem que hàgiu gaudit d’aquest procés.
Volem agrair a la galeria Àngels Barcelona per haver-nos deixat aquest espai per fer aquesta exposició, ens agradaria agrair a la Francesca Piñol per haver col·laborat amb la nostra obra d’art.
També donem les gràcies a estampa que ens ha estat ajudant a fer tot aquest procés i finalment a tothom que pugui haver col·laborat amb nosaltres.
El dijous 18 de maig vam estrenar No tenim tema, la creació col·lectiva que vol ser una mostra de tot el que hem treballat aquest any a la residència de Victoria Szpunberg. L’estrena va tenir lloc a la Sala de dalt de la Sala Beckett i vam fer dos passis: un a les 12:00h per als nostres companys i companyes de 1r i 2n d’ESO, i un a les 18:00h per a famílies i professorat. Aquí teniu l’enllaç amb l’anunci de l’estrena que va publicar la Sala Beckett a la seva pàgina web: https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/no-tenim-tema/. Va ser un dia molt especial per a nosaltres ja que hem estat preparant aquesta obra durant tot el curs, des de les primeres activitat al voltant dels cors que vam començar al primer trimestre, fins la creació de l’obra recollint idees que havien anat sortint als cors anteriors; creació que també va ser volgudament coral i en la qual hem participar tots els integrants del projecte: alumnes, professor i artista resident.
Ens fa molta il·lusió poder compartir amb vosaltres aquestes imatges de l’assaig general i de l’estrena a la Sala Beckett.
El día 4 de mayo nos tocó construir una maqueta dibujada de las propuestas para el juego que teníamos.
Esta actividad ha salido de nuestro tema general de este curso, la turistificación y la gentrificación. El primer día dibujamos ideas en una hoja dina3.
Nuestras maquetas tomaban forma de juegos de nuestra infancia en el barrio, como la ruleta de los patios, la telaraña de la playa etc, para simbolizar futuras posibles propuestas.
Para que los mayores también deben tener en cuenta el juego.
Entonces nos pusimos manos a la obra, pasando nuestros dibujos a una maqueta, con cartón, cajas, plásticos, cola, etc.
Esta maqueta que luego pasaremos a la vida real, para llamar la atención de aquellos que no se dan cuenta que nuestro está en peligro
Para reivindicar el espacio del barrio para la gente que vive en él, ya que cada vez con el turismo y la gente está perdiendo su esencia.
Nos inspiramos en las maquetas en algunos juegos de barrio , en el que pensamos que más gente iba, como la telaraña de la playa, la catalana,la ruleta de los patios.
En estos meses hemos estudiado la gentrificación y la turistificación, sobre todo en los barrios de Barcelona pero especialmente en el barrio de la Barceloneta, ya que es nuestro barrio. En este barrio hay muchos turistas y eso crea que surjan problemas con los vecinos.
Hemos ido investigando y encontramos acciones que hicieron los vecinos de la Barceloneta, lo que hicieron fue lo siguiente:
Al grito de “no queremos pisos turísticos”, un centenar de personas se han concentrado esta mañana en la playa de la Barceloneta para demostrar su total repulsa al modelo turístico que impera en el distrito. La Barceloneta dice Basta, según relatan, perjudica la vida de los vecinos de la zona con el encarecimiento de los alquileres, la pérdida del comercio tradicional, el aumento del coste de vida y la presencia continua de altercados producidos por turistas insolidarios con el respecto y el descanso de la vecindad.
Este artículo sucedió el 12/08/2017.
Después de todo esto hemos ido haciendo entrevistas a familiares o conocidos y nos han ido explicando cómo llevan lo que está pasando en el barrio.
Estas serían las respuestas de los familiares o conocidos:
En otra sesión que fuimos fue a la casa de la Barceloneta y nos explicaron el tipo de edificio que era y como lo conservaron, después en la planta de arriba había una pequeña exposición sobre la gentrificación y la turistificación, entrevistaron a personas del barrio y explicaban cómo lo vivian ellos antes y ahora.
Hicimos una búsqueda sobre las zonas de juego que escogimos para investigarlas más a fondo. Una manera de ver que es lo que le atrae a la gente para crear el “cacharro” fue fijándonos si el lugar estaba bien situado, que utilidad es la que le damos, para qué público está dirigido y si lo podríamos mejorar. Decidimos centrarnos en las zonas de juego públicas porque en ellas no interviene el dinero, al menos no directamente.
La pequeña excursión, aunque fue visitar sitios que hemos visto toda nuestra vida y que no le vimos ningún trasfondo al principio, después nos dimos cuenta que en algunos sitios los visitaban diferentes tipos de espectadores y también depende de las horas que vienen las personas, que nunca lo habíamos visto.
Esta salida ha servido para avanzar en el proceso de crear nuestro “cacharro”. De alguna manera relacionamos estas actividades y, aunque al principio no lo sabíamos, pronto este ejercicio serviría de mucho en la forma de hacer nuestra intervención.
Nuestro “cacharro” estará hecho a base de una crítica a la turistificación, la gentrificación y el desplazamiento forzado. Estos problemas están inundando el barrio y es un conflicto actual que tenemos que poner remedio con la ayuda de todos. Esta crítica la hacemos porque a nosotros nos afecta la turistificación debido a que los precios suben en nuestro barrio como en otros sitios.
