El dimecres 22 de febrer vam exposar al teatre del nostre institut el treball que hem estat fent amb la Sabina des de l’inici del curs.
La mostra es va iniciar amb un text molt bonic sobre l’adolescència, escrit per una de nosaltres, que parlava de com és la realitat de l’adolescència en aquesta època. Després vam fer una improvisació musical dirigida, en la que dos de nosaltres erem els directors. Dirigiem basant-nos en un codi de senyals, que havíem creat nosaltres i que vam exposar en uns cartells. Després de la improvisació dirigida 4 alumnes vam recitar una selecció de textos que havíem estat escrivint durant el primer trimestre. Els textos eren molt diversos, alguns parlaven dels objectes que són importants per nosaltres, altres sobre l’adolescència, i altres expressaven sensacions i pensaments,… Vam acabar amb una altra improvisació dirigida en la que vam convidar a participar als professors assistents.
Ens hem adonat que hem fet un procés ja que al principi ens costava molt participar, potser perquè no ens coneixíem gaire i no teníem molta confiança. Però, a mida que el temps ha ant passant hem aconseguit treure coses molt maques de cadascun de nosaltres. Gràcies a la Sabina hem après moltes coses i estem amb ganes d’apndre més a les següents classes amb ella.
Sí ja sé que alguns de vosaltres NO sabeu que vol dir sessió contínua.
Dons, abans, anar al Cinema, era anar a veure una Sessió Contínua, es a dir dues pel·lícules i així feies la tarda sencera…
Així dons, avui inaugurem aquesta modalitat al nostre blog, avui assistirem a dues sessions…
SESSIÓ 1
Avui ens acompanya en la sessió de treball la Xènia Vedia, estudiant de 1er de Batxillerat Artístic d’Arts Escèniques, qui sap si futura actriu, escriptora o dramaturga.
Assisteix per tal d’analitzar el nostre projecte, conèixer el que estem fent en directe i treure conclusions sobre el que estem treballant i construint i… això és el que ha vist…
Empieza la sesión y los alumnos hacen un círculo en el centro de la sala, Oriol Puig, que es el profesor que está dirigiendo, es un actor profesional, además de dramaturgo y director y está actualmente trabajando en “Karaoke Elusa” una obra de teatro que estrena en Madrid, en el Centro Dramático Nacional, después de haber pasado por la Sala Beckett en Barcelona.
Les da la bienvenida e introduce la clase.
El primer ejercicio que ejecutan consiste en decir ciertas palabras en clave (espi, espa y espo) atribuyendo a cada una de ellas una maniobra diferente, como un cambio de dirección o introducir a otro compañero, lanzando un gesto con las manos que indique que es su turno.
Con este ejercicio se trabaja la coordinación del gesto y la palabra. Aumentan progresivamente la energía conforme el juego avanza.
Cuando el ejercicio está acabando van quedando menos jugadores hasta que solo quedan dos personas, el ejercicio finaliza y Oriol da paso al siguiente ejercicio.
Este consistirá en un juego de no solaparse unos con los otros, mientras de uno en uno, sin un orden específico cuentan mínimo hasta el número veinte en voz alta. Trabajan de nuevo, la concentración y la conexión grupal. Los alumnos son capaces de llegar con gran facilidad al número veinte en poco tiempo.
Los alumnos de cuarto construyen con las sillas, un cuadrado que queda vacío en su interior y se sientan en los laterales del mismo. En un orden no establecido, se van levantando y empiezan a caminar por el espacio, lo ocupan caminando lentamente hacia delante. Oriol, hace hincapié en la importancia de equilibrar y ocupar todo el espacio del cuadrado. Cada vez que un compañero nuevo se introduce al espacio, todos lo reciben con la mirada sin hablar. Y de nuevo consiguen concentrarse y tener una conexión grupal. Muy potente. Se puede notar una gran diferencia de actitud en los alumnos cuando lo repiten por segunda vez, y esta vez, mucho más trabajado e interesante.
Al parecer, los alumnos ya han estado trabajando texto y ahora están trabajando los materiales de los movimientos que van a utilizar en su creación. que estará guiada por Oriol Puig.
Ha sido muy interesante ver como un profesional dirigía una sesión de teatro, donde los alumnos de verdad aprendían a conectar como grupo y a moverse con cuerpo y presencia por el espacio.
Xènia Vedia, 1º Bachillerato C.
Bé, l’exercici ens resulta molt interessant a l’Oriol i a mi mateix, perquè és una visió externa a nosaltres la que ens observa i valora, i, això sempre aporta.
Per acabar, després de llegir el text de la Xènia, no sé ben bé si el Periodisme perdrà una crack o el teatre guanyarà en el futur una gran escriptora. Gràcies pel teu escrit Xènia, està molt i molt bé escrit.
SESSIÓ 2
Avui l’Oriol no hi és, està a Madrid amb el Karaoke Elusa i envia a una substituta a fer la sessió, concretament l’ALBA SAEZ.
L’Alba és una de les integrants de Els malnascuts que és una plataforma creada el 2014 per un grup de joves des de la Sala Beckett per posar en contacte altres joves interessats en la creació d’un espectacle escènic i oferir-los les eines i l’espai per fer-ho. Es tracta d´un grup obert d´experimentació i producció d´espectacles inspirat en el model de funcionament dels grups de teatre jove de les sales d´Alemanya, on els joves emprenen la creació d´un espectacle en funció de les seves inquietuds artístiques (dramatúrgia, direcció, interpretació, escenografia, vestuari, etc.). No és una companyia ni tampoc una escola, sinó més aviat un espai d’experimentació i creació lliure deslligat de les condicions comercials. Per això, sigui quin sigui l’espectacle resultant de cada edició dels Malnascuts, entrarà a la Sala Beckett per la porta gran i s’estrenarà de la millor de les maneres possibles, oferint així al públic del teatre una peça creada íntegrament pels joves que formen el grup dels malnascuts.
Encantadora només arribar i un autèntic remolí d’energia i vivacitat, posa el grup a treballar, els mana amb una autoritat super-efectiva, els fa anar per on ella vol, treballen, salten, corren, la segueixen…
la sessió avança d’una manera que els participants si se’n recorden de fer la pausa de 5 minuts…i ni la reclamen…
Converteix els actors i actrius, en dobles d’ells mateixos, en esponges, en corredors d’espais imaginaris, en un banc de peixos terrestres…
i tot amb una facilitat per a fondre autoritat amb pedagogia e idees clares… com a docent, només puc dir: vull a l’Alba i l’Oriol en el meu equip de profes!!!!
“La sesión de contaminación es una sesión en la cual expusimos todo lo que hemos ido haciendo en el proyecto desde el principio de curso hasta el día de hoy. En esta sesión vinieron todos nuestros profesores y les fuimos explicando cómo nos sentimos durante este proyecto y las cosas que aprendimos e hicimos.
Nos dividimos por grupos organizados por estaciones. Nuestra estación era “Experiencias en el museo”. En nuestro grupo, para que fuese más fácil, nos separamos por parejas y tríos. También, algunos de nosotros al final hicimos un coro experimental.
Nos sentimos satisfechos de cómo fue la sesión, creemos que salió muy bien, nos hemos sentido muy a gusto y nos ha gustado mucho poder transmitir todo lo que hacemos en este proyecto.”
Natalia, Neysa, Héctor, Owen y Toqeer
“La sesión de contaminación es una sesión en la que explicamos y mostramos lo que hicimos durante el proyecto con Pía Sommer. Vinieron nuestros profesores y algunas personas que trabajan en el MNAC para ver nuestras obras. Nos organizamos por estaciones y nosotros estuvimos en la estación de práctica de frottage.
Para que los profesores pudieran frotar, colocamos un pliego de cinco metros en el suelo y por debajo pusimos objetos para que cuando hicieran el frottage, los fueran descubriendo. También colocamos una palabra: ARTE. Al final el pliego quedó muy chulo con las texturas de los objetos.
La sesión fue más o menos bien. Por un lado, creemos que a los profesores les gustó la práctica de frottage, pero por otro lado lo que no nos gustó es que los profesores se pusieron a frotar sin que nosotros pudiéramos darles ninguna explicación, aunque todo lo demás que hicimos fue bien. “
Una jornada de Contaminació amb molta il·lusió, alguns nervis, però molt ben gestionada pel propi alumnat.
“Vam començar el dia amb molta energia, posant tots els materials a l’espai Àgora del nostre centre, per poder mostrar la feina feta a l’alumnat de 5è i 6è de primària” que com bé diu també l’Èlia; “… les nenes i les nens van parar molta atenció a les nostres explicacions” i ens va ajudar molt a poder ensenyar tot el que havíem treballat fins al moment.
El primer va ser fer una sessió en la que vam programar tot el que volíem mostrar. Fer una pluja d’idees, concretar l’espai, organitzar les tasques… tot pensat per poder preparar-ho el millor possible.
Organització de la jornada
El mateix dia de la Contaminació, va ser molt emocionant, la Yue ens ho explica així; “En el moment de la contaminació jo era la guia i la Tyra m’acompanyava. Durant la primera ronda jo estava molt nerviosa en pensar que alguna cosa podria anar malament, però no! En acabar vaig pensar que havia sortit excel·lent. Primer vam acompanyar els de cinquè de primària en l’espai de les ulleres virtuals i ens vam repartir les tasques; la Tyra acompanyant les persones per veure si estaven bé en l’espai de les ulleres virtuals i jo acompanyant als altres 4 nens a parlar sobre els escrits i les activitats que havíem fet al llarg del trimestre. Em vaig quedar sense saber què dir i la Marisa em va ajuda a explicar.
Quan vam acabar de fer això, ven ràpidament vam anar cap a la sala de les histories i els nens i les nenes s’ho va passar molt bé i van riure molt perquè les històries eren súper divertides i en vam poder llegir unes quantes.
Després, a la sala de l’àudio visual, els va agradar molt pel vídeo en el que sortia un petit mono i l’ànec nadant amb una música i uns sons de fons molt relacionat amb les imatges del vídeo. Al final vaig perdre el veu per parlar molt.”
Provant les ulleres virtualsLlegint els relats que havíem escritLa zona de l’àudio visual va ser un èxitI la maqueta del nostre futur producte final!!!
No només va venir l’alumnat de 5è i 6è de primària, també el professorat de secundària, primària i infantil va poder visitar l’espai i, com no podria ser d’una altra manera, vam convidar a la resta de companys i companyes de 3r d’ESO!
Amb l’Èlia Genis, que és ballarina, vam treballar amb el moviment del cos, deixar-se anar i moure’s.
La primera classe la vam començar amb una roda de presentació, amb una pilota, i vam fer diferents jocs amb la pilota: passar-la sense que caigui al terra, passar-la movent el cos…per tal d’escalfar i entrar en la dinàmica del moviment.
Després vam fer moviments amb el cos, dibuixar línies horitzontals i verticals en relació a l’espai amb el nostre moviment, fer diferents formes i desplaçaments al terra. Gran part de la sessió ens la vam passar fent figures, moviments i composició.
També vam fer parelles, on un manava i feia moure el cos de l’altre mitjançant l’impuls o posar resistència a l’impuls de l’altre i evitant caure al terra.
Una petita part de la classe , cap al final, la vam dedicar a fer un ritme, amb els cos. Primer cadascú ho feia pel seu compte, però després vam fer una rotllana i vam sortir a mostrar el nostre ritme amb el cos a la resta de companys i companyes.
Per acabar la classe vam fer una última activitat, fer una pila de cadires ( una escultura) i veure fins quan aguantava. Estàvem tots asseguts als esglaons que hi ha a l’Espai Àgora i sortíem quan volíem, d’un en un, per agafar una cadira i colocar-la al centre de l’espai fins acabar fent una torre.
Ja per a acabar la classe, ens haviem d’introduir a la torre, i colocar-nos-hi com si fóssim una cadira més, vam fer unes quantes posicions d’això i després ja vam marxar.
Durant tota la sessió,Perquè hi hagués una mica més d’inspiració ens van posar una música suau i baixeta quan estàvem ballant.
SEGONA SESSIÓ
La segona sessió la vam començar igual que la primera, amb el joc de la pilota, fent moure la pilota amb el cos, amb moviments fluïds i evitant que caigués al terra.
Després vam passar a fer moviments amb el cos ocupant tot l’espai.
Un exercici consistia en estar tots apilonats, en grup, i havíem de passar pel mig de dues persones avançant en una direcció com a grup sense topar amb la resta de persones que constituïen la pinya. L’espai que hi havia entre les persones era cada vegada més petit i costava més no topar amb la resta..
Posteriorment, en parelles, vam fer una activitat de seguir una altra persona, els moviments que feia, i després d’haver-ho fet per lliure, vam fer-ho mig grup i mig grup, mentre un grup ho feia, l’altre grup mirava.
Vam fer una composició entre tots, apilonats, i després una altra composició, en línia.
Per la majoria de nosaltres va ser el primer contacte amb la danasa comtemporània.
El pasado sábado 11 de febrero algunos de los alumnos que participan en el proyecto lo explicaron a las familias que acudieron y mostraron las siguientes fotografías. ¡Lo presentaron muy bien y generó mucho interés entre el público asistente!
En el nostre projecte s’incorpora la Núria Alemany. Reforçarà les sessions amb la seva personalitat i saber fer.
Però qui és na Nuria ?
Professora de l’Institut Barri Besòs, imparteix docència de Psicologia i de Dansa i Moviment, dins el nostre Batxillerat Artístic.
Sota els consells de l’Oriol, desenvoluparà un treball incisiu en el moviment del grup, la seva posició, dins l’espai i en definitiva, potenciarem tot el que té a veure amb el coneixement del propi cos.
Preparats, un, dos i…
Incansable sobre el paviment, fa saltar, correr, ensenya a deixar-se caure al terra, treball la cohesió grupal… Gran Fitxatge!
Avui comencem la sessió amb el joc de spli, spla, splo per anant escalfant màquines i anant passant el fred.
Ha continuació fem una lectura del texts que anem escribint i que l’Oriol tria i recopila donant unitat i cohesió.
Els estudiants, l’Oriol i jo mateix, fem una lectura en veu alta per tal de veure cóm sona i quines són les primeres impressions que ens provoca la lectura. Cap d’els escriptors s’identifica amb un text que ràpidament es fa de tothom.
Tot el que ha sortit s’ha barrejat i el resultat és molt vistós.
Un cop feta la lectura, fem una proposta de dramatització dins l’espai, tot provant moviments, grups, etc..
Avui en acompanya en la nostra sessió una professora noruega: Siri Willasen, professora d’Anglès i Cinema en un Institut a prop d’Oslo, la capital.
La Siri que està fent un programa d’Erasmus en el nostre institut, per tal de veure cóm ensenyem llengües. Ha participat en el projecte i li ha encantat la idea de Creadors En Residència. Pot ser ens enterarem algun dia, que el projecte s’ha importat cap a Noruega… a terres d’Herik Ibsen…
Durant el que portem de segon trimestre hem fet diverses activitats, però de totes, la que més destacaria és l’activitat dels cors grecs. Tot i que al primer trimestre ja n’havíem fet, aquells els havíem pensat nosaltres des de l’inici. Però en aquest cas, van ser el David i la Victoria els qui van fer quatre grups, i ens van donar quatre temes diferents per representar. Els temes eren: un cor de pares, un de professors, un de futbolistes i un de tramoistes, del qual jo en formava part. Cada un d’aquests tenia un objectiu: En el cas del cor de pares i professors, era el d’empatitzar una mica amb ells. En el dels futbolistes, analitzar i fer crítica de com és el món del futbol i dels futbolistes. I en el dels tramoistes, aprendre d’alguna manera quina és la seva funció, també ficar-nos en la seva pell, i sí que és cert que va sorgir aquest tema ja que tenim certa obsessió amb el teló. A partir d’aquí cada grup es va posar a elaborar el seu cor, fins que va arribar el moment d’exposar-los davant dels companys, la Victoria i el David. Després de representar-los els vam comentar conjuntament i la Victoria ens va donar suggeriments per millorar-los i així tornar-los a exposar. Un cop tornats a escenificar, els vam tornar a comentar tots junts i vam finalitzar l’activitat.
Tot i que, com ja he dit, aquesta activitat ja la vam fer al primer trimestre, igualment he après coses noves. Per començar, el fet que fossin la Victoria i el David qui ens proposessin el tema, ja suposava un repte més difícil. També depenent del tema havíem d’assolir l’objectiu de posar-nos a la pell dels nostres pares o professors, o fer crítica dels futbolistes. A més a més, en el meu grup dels tramoistes, havíem d’aconseguir-ho sense saber ben bé al principi què era el que feien o la seva funció, i això em va suposar un aprenentatge. També un altre coneixement que he obtingut és que, també relacionat amb els cors del primer trimestre i les consignes que ens ha donat la Victoria, jo crec que hem après a fer cors. Finalment, he après que és important tenir tot preparat i assajar, ja que nosaltres vam experimentar amb les llums i vam tenir diversos problemes quan ho vam escenificar.
Jo crec que aquesta activitat ha estat bé, i que ens ha servit per acabar de practicar els cors grecs, la cosa a la qual li hem donat més importància i més hem treballat, i que crec que ens poden ser de gran utilitat quan hàgim de fer el treball final i assegurant-nos així que surti un resultat interessant. En l’àmbit de millora, jo crec que hauria de millorar a l’hora de representar els cors, ja que en algunes ocasions no vocalitzo del tot bé, i parlar també més fort tant jo com el meu grup de tramoistes, perquè no se’ns sentia bé quan ho vam representar.
