Des de Urati laboratori EN RESiDÈNCiA
Aquest dimarts hem tingut una sessió extra de “Creadors” i hem anat a la Caldera les Corts per veure una representació artística que ens ha deixat en xoc…ha estat una sorpresa!
L’Alice ens ho explica així; “Cuando llegamos sentí un estado de comodidad pero cuando comenzó fue una mezcla de emociones, al principio fue vergonzoso pero divertido, casi parecía que se quería burlar de nosotros, había cosas que percibía como molestas”. I és que la proposta ha estat una barreja entre el que vol explicar l’artista, el que nosaltres percebem i el que finalment hem experimentat a nivell de sensacions. Difícil de definir.
El fet de veure alguna cosa al que no hi tenim accés de manera habitual ens va fer plantejar què entenem per representació artística o, com a mínim, ens va fer veure que hi ha molts tipus de manifestacions. “…para mi fue una obra, tipo de comedia, me dio mucha risa, la vería de nuevo, pero a veces me confundía…” és el que l’Amàlia va percebre, mentre que la Bàrbara ho explica dient; “… vam anar a veure un espectacle de “ball” que no s’entenia massa el context. Em va agradar que l’artista experimentés amb la música i els sons i ho feia amb ritmes constants i repetitius que em van fer sentir estranya i curiosa respecte al que veia”
Ha estat una experiència diferent amb una rebuda molt variable per part de tot el grup. Des del “Lo vi más como un arrebato personal de élla (la actriz) que una representación con el propósito de hacer sentir al público diferentes emociones” de l’Alice, fins al ” En conclusió que va ser una obra una mica estranya però a mi em va agradar perquè al cap i a la fi, cada artista interpreta el que vol com vol” d’en Bruno.
