Des de Miquel Barcelona EN RESiDÈNCiA
Amb l’alumnat i guiats per en Miquel, hem iniciat el nostre viatge cap a Utopia. Un país, un territori on viure de la manera que volem és possible, on la dansa és la protagonista, on el moviment acompanya els habitants d’un espai creat per a viure-hi lliurement.
Des de Martina Rogers EN RESiDÈNCiA
Des de Martina Rogers EN RESiDÈNCiA
https://santandreucontemporani.org/ca/activitats/vull-estar-fort
La sessió d’abans de la sortida l’artista ens va passar unes propostes per anar entrant a l’univers de l’obra de l’Àlex Solé. Ens va llençar unes preguntes que nosaltres havíem de resoldre al nostre bloc amb el format que cadascú escollís. Hi havia preguntes com:
Dibuixa la FORÇA (tècnica lliure, pot ser abstracte)
Fas alguna activitat que requereixi força?
Alguna vegada has sentit que et falten forces?
Dibuixa una persona forta
Quins sinònims pots dir de força?
Aguantar o resistir vol dir ser una persona forta?
Força i masculinitat. Comenta el que vulguis.
La creativitat és un múscul?
A la sessió següent, en arribar a l’exposició vam observar l’obra per a, posteriorment, escoltar una explicació sobre el perquè de la instal·lació i el seu procés creatiu.
L’exposició sencera tractava les exigències de la masculinitat actual i la relació expectativa-realitat de l’home model influenciat per la tradició patriarcal i el pas dels anys.
També ens van posar un videomuntatge amb imatges que representaven la integració de la masculinitat en la societat i vam fer una petita xerrada sobre el que ens havien transmès.
Després d’això vam poder passejar per l’exposició i observar la seva obra, a més de tenir la llibertat de dibuixar a la paret de l’exposició.
Des de Martina Rogers EN RESiDÈNCiA
Durant les primeres sessions, la nostra artista, la Martina Rogers, ens va proposar fer una sèrie de dibuixos.
Sense explicar-nos el perquè, ens va proposar una sèrie de tòpics:
El nostre nom, una forma, un ull, un ocell, un tema musical (amb el títol i el grup), línies, escriure una tècnica que ens agradaria treballar i una taca feta amb les mans. I sols podiem utilitzar dos colors, el negre i el roig.
A la propera sessió ens va ensenyar un parell d’animacions fetes per ella mateixa, i ens va ensenyar aquesta tècnica d’animació amb l’aplicació stop-motion.
Després de veure les animacions, vam separar els dibuixos per les categories que vam fer l’anterior classe i ens vam repartir amb diferents grups, cadascun feia una cosa diferent.
Aquell mateix dia, ja vam començar a classificar cada dibuix dins de la seva categoria segons com ens semblava el grup atenent a factors com el moviment o l’harmonia. Alguns grups van començar a fotografiar.
La pròxima classe vam acabar de fotografiar les il·lustracions, vam omplir els buits per contribuir a l’harmonia del moviment a l’hora de l’animació i vam començar a editar les animacions i afegir-li els sons, aquests havien de ser amb la boca o amb objectes de l’aula.
Finalment vam aconseguir una animació per cada grup tenint en compte la forma o el concepte. Aquí us deixem algunes i també un reportatge fotogràfic del procés.
Des de Ninja Papel EN RESiDÈNCiA
El primer dia que va començar Creadors ens va explicar que vindria un/una artista, però no sabíem qui era.
El primer dia que va vindre, vam descobrir que es deia RENATA i el seu nom artístic Ninja Paper, la veritat és que ens va caure molt bé a tots. Es va presentar, però en comptes de dir la seva edat i tot això, es va presentar amb les seves llibretes, llibres, etc.
Des de Núria Inés EN RESiDÈNCiA
Este proyecto sobre la creación de ropa con materiales escolares como cartón, papel, rotuladores. Se inició con la finalidad de expresar tus sentimientos y lo que te gusta, representándolo en ropa, en tu propia sombra, es decir, en ti mismo.
Cada persona mostraba un diferente diseño expresando sus sentimientos, pero todos tenían la misma finalidad (representar lo que te gusta). Al acabar el proyecto hicimos una puesta en común explicando lo que queríamos representar en nuestra obra o dicho de otra manera, proyecto.
Todas fueron una pasada, ya que en cada uno se podía ver lo que cada persona sentía. En mi opinión, un muy buen proyecto con muy buena puesta en común. Y una gran implicación de todos los integrantes del proyecto.
https://drive.google.com/file/d/1IZiduQXIA8Xwn-tjnhGtAYKiM3E_-2Oj/view
Des de Xesca Salvà EN RESiDÈNCiA
En aquesta sessió vam anar al gimnàs i vam fer estàtues i una màquina de pa que no estava sincronitzada, tot en grup. Tots formaven part d’aquestes estàtues o màquines.
En una altra sessió vam crear una casa, amb cintes de diferents colors. Teníem bastant espai i imaginació per a crear diverses coses. Un jardí, un bany, una casa amb saló, cuina i un sofà. Diversos companys es van unir i van fer bones habitacions, encara i tot amb la limitació que l’únic material que es tenia era cinta, van aconseguir crear un espai únic. Jo vaig crear el jardí, que encara que fos simple, em va agradar el resultat. – Juan Esteban
Aquí teniu alguna captura d’allò que vam fer a la sessió…
Des de Xesca Salvà EN RESiDÈNCiA
les parts preferides de l’IE i de casa
Per identificar tots els llocs de casa meva, vaig dibuixar tot recordant. Hi havia unes regles, per exemple, per mostrar les portes al dibuix, calia fer-les més negres, i vaig dibuixar fàcilment les habitacions. Però per tal de determinar els llocs de l’escola, vaig analitzar totes les parts, vaig mirar amb atenció aquells llocs en què normalment no m’hi fixo. – Diana
Hem dedicat dues sessions a imaginar i reflexionar sobre com és la casa on vivim i a projectar-la sobre el plànol. També ho hem fet sobre el lloc on passem gran part del nostre dia a dia, el IE. Per això hem recorregut els espais llapis en mà i em reparat en detalls que normalment passen desapercebuts.
Aquí en teniu alguns exemples.
Des de Urati laboratori EN RESiDÈNCiA
Aquest primer trimestre hem estat coneixent a Urati Laboratori i la seva manera de treballar l’art. Amb l’Albert estem fent la part de la dramatúrgia ; investigar la part escrita i de guió, posar en paper el que volem explicar i poder presentar-ho al grup. Com diu en Benja; “em va agradar molt l’activitat ja que era una activitat d’escriure històries “bizarras” amb un final estrany i absurd.” per indagar amb les possibilitats del guió.
Amb la Marta treballem les diferents opcions que ens dona la visualització plàstica del que produïm de manera escrita i com els formats diversos ens demanen repensar el que volem explicar i com podem representar el nostre entorn; com veiem? Com reflexionem? Què ens explica l’entorn i i com expliquem el que ens envolta.
A més, amb en Sergio ens movem en el camp de la sonoritat. Li donem importància al que escoltem i al que no escoltem, a com els sorolls, la música, els sons … ens ajuden a contextualitzar i a donar sentit al que volem explicar.
Ens agrada treballar d’aquesta manera perquè, com diu en Bruno; “penso que està molt bé el que fem perquè és molt interessant que vinguin artistes de fora del centre. No és el mateix que si ho fessim a l’escola que amb els professors”.
Tot plegat és possible perquè la Sílvia, de la Brossa, ens acompanya en tot moment i forma part d’aquest projecte com a espai de creació que hem pogut conèixer i visitar i que ens ha sorprès molt per les possibilitats que ens ofereix.
És un manera molt enriquidora d’aprendre coses noves.
Des de Marta Bisbal EN RESiDÈNCiA
Observar, reflexionar i anotar. Les consignes per a la sortida són:
Registrar en la llibreta d’artista tres llocs que us cridin l’atenció:
●Registre fotogràfic
●Registre gràfic
●Registre escrit
Posar atenció en els comerços i en l’arquitectura:
●Aspectes històrics o del passat.
●Confluència de diferents èpoques.
●Construccions particulars.
Sortim al carrer per primer cop amb les llibretes d’artistes.
Primera aturada: carnisseria ‘Pont’ que està a cent metros d’El Joncar. És un comerç que porta quatre generacions hi ha clientes que ja hi venien des des petites i ara tenen 80 anys! Ens fixem en un gran dibuix el qual és un facsímil d’una foto dels anys 50.
Ens sorprenen les llambordes dibuixades i que el taulell encara éstà al mateix lloc.
Observem diverses superposicions temporals:
●El dibuix i la impressió tenen cinc anys però representa més de 70.
●A sobre del dibuix hi ha una pantalla de número de cua que contrasta amb el dibuix antic. El terra és nou però emula l’antic mosàic hidràulic.
Unes passes més endavant ens sorprén el feix de cables del telèfon i internet enganxats a la façana d’un edifici d’habitatges de principi del segle XX.
Més enllà d’opinar si ens agrada o no o si és lleig, observem el vessant estètic i el significat.
Pel vessant estètic observem unes caixes negres i grises, desiguales, del tamany d’una capsa de sabates, enganxades a uns 3 metres, però de manera irregular, és a dir sense cap pretensió d’ordre ni harmonia. De les caixes surten cables negres que s’enfilen pel mur fins que troben una cornisa i des d’aquesta van cap a l’esquerra o la dreta. La façana té arcs de mig punt, uns gravats que representen pedres i cornises i balconades. En el seu conjunt segueix una composició concreta amb sentit harmònic. Sobre la façana trobem nombrosos cartells que anuncien productes, el nom comerç, etc. El contrast entre elements moderns i desendreçats i antics i harmònics és evident. Ara toca preguntar-se quin significat en podem extreure.
Cent metres més endavant a la dreta s’obre un carreró que es diu carrer de l’Ebre. Aquest carreró antic i estret sembla com si no tingués sortida, però una antiga porta d’un taller mecànic que ja no existeix, dona entrada a un gran parc diàfan, lluminós i envoltat d’edificis moderns. El contrast és molt gran. Curiosament, l’antic nom del “Garage Saladrigues” dur el mateix nom que l’antiga fàbrica tèxtil que allotja ara el nostre institut.
Al fons del carreró ens trobem una porta i una finestra tapiades. La porta encara conserva el número 4 del carrer. I un pam amunt hi ha un cartell que prohibeix jugar a futbol.
Algun alumne es pregunta què ha passat o què hi ha darrere del mur ara. Observem l’estètica de l’abandonament: la humitat està pelant la paret i fa caure el ciment i deixa veure diferents capes i el maó. La paret és totalment grisa, però no de color sinó d’abandó. També unes herbes creixen davant de l’antiga porta.
Quan travessem el carrer Pujades ens trobem una farmàcia que deduïm que deu ser tan antiga com la carnisseria. A aquesta conclusió arribem perquè a la façana es manté un gran rètol d’època fet amb rajoles. Aquest rètol destaca en la sobrietat de la resta de l’edifici. El text és en castellà, inclús el nom del barri. El rètol fet de rajoles atrau més l’atenció que no pas els rètols lluminosos. Observem l’esgrafiat representant una balustrada.
Arribem a Can Felipa, una antiga fàbrica dedicada al sector tèxtil que avui dia allotja equipament municipal. La fàbrica és diferent de la resta de fàbriques de l’època, ja que no està construïda de maons. Més aviat sembla una casa d’indians. La gran façana blanca queda interrompuda per edifici annex més modern. Hem observat els grafits sobre l’edifici annex i n’hem parlat: són obres d’art o vandalisme? Els alumnes ho tenen clar: són obres d’art. A un alumne no li agrada no poder veure la fàbrica sencera.
Can Felipa va ser el punt més llunyà de la ruta. La tornada la fem per la Rambla, que té edificis més ornamentats i balconades. Un alumne observa que algú ha enganxat sobre un arbre diverses cartolines amb collages. La cartolina barreja text, amb imatges antigues i noves. El missatge és reivindicatiu: és una denúncia de la pèrdua de memòria del barri en favor de la gentrificació i el turisme. És una gran troballa!!!
