14A EDICIÓ (SETEMBRE 2022- JUNY 2023)

Les llibretes ja estaven quasi acabades, era l’hora de triar les llibretes que tindria cadascú.

Es va fer a sort amb la ruleta de la pantalla táctil de la classe. A cada persona li va correspondre un número i quan sortia el teu, era el teu torn per escollir una llibreta.

Un cop que sortia el teu número, havies de decidir quina llibreta volies. Això no era gens fàcil ja que aquesta seria la llibreta per a tot l’any. Hi dibuixarem i hi apuntarem tot el que sigui important.

Els materials per cosir-la:

Com a materials per acabar la llibreta utilitzaríem: fil de corda per enquadernar, cola, agulla, i un tros de fusta per comprovar que els forats estan ben posats.

Procediment:

Primer s’havia de moure el fil amb l’ajuda de l’agulla per a passar-lo pels forats d’una forma específica com mostra el tutorial del Youtube.

Després tallar el fil restant i aplicar-hi cola.

Finalment comprovar que els forats estiguin alineats per si de cas. I ja tenim acabada la llibreta d’artista.

Pablo Gebhardt Palma

Primer l’Agnès ens ha explicat què era i que significava “En Residència” i que faríem un projecte artístic contemporani.

Després en grups de quatre ens han posat a desfer un cabdell de llana en els objectes y després entre nosaltres.

Per últim, hem segut en rollana i cadascú havia de dir una frase que resumís l’activitat. Aquestes són les frases dels meus companys:

-Atrapats però junts

-Estem entrellaçats

-Està tot desendreçat

-Les cordes fan altres cordes

-Em seto raro perquè estic enrollat

-Es com una peli de crim a causa de les cordes… com anar a llocs on van les seves víctimes.

-No es gaire còmode

-Estem atrapats

-Al principi tots cooperavem però després tots anavem fent esbojarrades i és extranyament reconfortant.

-Se sent com si  estiguéssim presos.

-Se sent una miqueta inútil i al principi no hi hava sentit però després tot queia.

-Se sent incòmode, pero quan recordem hem sigut nosaltres que ens hem empresonat i després… ens queixem

-Quan ho fem tot en separat tardem molt, pero encanvi quan estam junts tardem menys.

i ara què…?

Martina Blewet

-La primera cosa que hem fet ha estat distribuir-nos en 6 grups.

 -Després per interessos personals ens ha tocat un tema a investigar per a cada grup i hem començat a fer la recerca.

-Aquesta recerca tracta sobre temes del passat de Poblenou.

Aquests són els temes que hem de tractar:                 

-Aigua: captació i distribució

-Passat agrícola de Poblenou

-Patrimoni industrial

-Passat de pesca de Poblenou

-Passat comercial de Poblenou

-L’habitatge a Poblenou -L’Aliança de Poblenou

Aquest esquema ens ha ajudat a cercar el tema de cada grup.

Marc García

Avui hem avançat molt en la llibreta d’artista.

És una enquadernació japonesa amb el llom cosit.

Avui nomes ens quedava acabar les tapes.

Les tapes son de cartró gruix per poder dibuixar en la llibreta d’artista en qualsevol moment. També podrem escriure, enganxar…

Les tapes estan folrades amb cartolines de diversos colors: les cares de dintre i les de fora.

Cada grup s’ha especialitzat en un pas:

Tallar cartrons

Retallar cartolines

Enganxar cartolines a les tapes.

Finalment com que en Javier ha vist que algunes no estaven ben fetes, ha dit en Gerard que fes de control de qualitat.

El professor ha dit que el pròxim dia les cosirem.

Transició: De no tenir cap tapa a tenir-les totes preparades.

Fèlix Petit

Tot aquest projecte va començar quan el Curro va proposar analitzar i explorar en grups, un espai de l’Institut que havíem d’escollir nosaltres, per unes raons que explicarem més tard. 
Va ser una tasca difícil, ja que després d’estar tants anys al centre n’hi havia vàries opcions a elegir. 

Per analitzar aquests espais hauríem de seguir una sèrie de passos, com messurar-ho, fer un croquis acotat, un plànol, fer registres de la temperatura o de la llum que hi entra en aquell espai al llarg del dia. També calia preguntar a algunes persones, curiositats d’aquest espai. Persones que hagin estat temps al Brossa, com el director o professorat. 

En acabar això, vam haver de fer una presentació oral a tota la classe del que vam trobar-hi, les curiositats o les característiques de l’espai segons els passos de l’anàlisi anterior.

El Curro ens va fer observacions sobre com aprofundir l’anàlisi d’aquell espai.

També vam aprendre alguns aspectes concrets del disseny, com la capacitat de solucionar problemes que es presenten en el dia a dia, amb l’objectiu de fer-nos més còmode i agradable l’ús d’un objecte quotidià.

A la segona part ens van proposar escollir un objecte de l’exposició que ens hagués cridat l’atenció. L’havíem de dibuixar a la nostra llibreta i posar perquè havíem escollit aquell objecte i quina funció hi tenia.

A classe vam continuar fent el dibuix del i vam cercar més informació sobre l’objecte que vam escollir.

Al final vam aprendre que el disseny és la capacitat de crear coses amb la intenció d’innovar, millorar, i perfeccionar per tal d’acabar amb problemes, experimentar, o amb la finalitat d’expressar-se.

Al principi del projecte vam anar a l’Automàtica, una impremta que funciona com les d’abans, amb màquines antigues. És una cooperativa de dissenyadors i artistes. Vam fer dues sessions per fer unes llibretes amb diferents tipus de fulls i portades.

En aquesta llibreta haurem d’escriure tot el que fem i dibuixem. Vam triar els fulls, els colors i els logos. Per fer això el grup es va dividir en dos, un va triar el dibuix de la llibreta i l’altre els tipus de fulls. 

El Curro va proposar que la tapa del quadern tingués una frase creada per nosaltres. Així cadascú de nosaltres va escriure una frase i, després vam votar quina era la millor. La frase escollida és “Després pot ser mai”.

Vam aprendre a fer com fer llibretes i a treballar en equip. També vam veure com funcionen les màquines de tinta i com es treballa d’aquesta manera. Realment va ser divertit i col·laboratiu. 

Visitem l’exposició de la Xesca Salvà al Mercat de les Flors.

Una vegada allà, la Xesca ens va explicar allò que anàvem a fer. Jugar amb les cases que ella havia construït. Les cases tenien diferents sons i diferents formes. Seguidament, interactuàrem a cada casa d’una manera única perquè cada casa era especial.
A la part de baix hem utilitzat unes caixes per fer una guarida i posar-nos dins. Allà hem parlat del que ens han paregut les cases i per acabar hem marxat a l’escola per fer les nostres matèries – Saily

Per a mi ha estat una experiència nova, mai havia fet una cosa similar, així que em va resultar molt interessant. El que més m’ha agradat, és que hi hagués moltes opcions per a triar, ja que a unes certes persones els podria semblar avorrides algunes de les cases, però els podria agradar alguna altra.
La casa que més em va agradar va ser la de les bruixes, penso que va ser la més detallada i realista de totes, vaig poder gaudir d’ella visualment mentre escoltava la història. – Lindsay

Va ser tan interessant!  El primer exercici que vam fer va ser construir la casa de llotges. Va ser divertit. Després vam ser a una habitació on vam veure diferents objectes. Jo amb el meu amic Alex vam ser a un d’ells. Era la casa de les bruixes i feia por i en acabat vam ser a un objecte on havíem d’escoltar i portar les coses als llocs correctes. Va ser grandiós. – Anastasiia

De fet, vaig gaudir el recorregut, va haver-hi molta diversió, vaig gaudir construint una casa amb blocs i resolent endevinalles en el segon pis. – Alex

Per començar a tenir idees per al projecte vam fer uns cartells com a esbossos.

Els cartells s’han fet per grups que són el punt de partida físic del projecte. Cada grup va pensar una paraula, que sintetitza un tema d’intervenció al barri, es van fer quatre grups (A, B, C i D). A partir de la paraula pensada, es va escriure en un cartell la paraula, els materials que s’utilitzaven i la ubicació d’aquesta al barri. Posteriorment, es desenvolupa una maqueta de la paraula escollida (fotografia 1).

El grup A va decidir el tema del respecte, ho van representar amb dues mans agafades fetes de bronze, una d’un color de pell fosc i l’altre amb la pell clara que estaria ubicat a la “Repla” (plaça del poeta Boscà, Barceloneta).

 El grup B va decidir parlar sobre el futur, va escollir que posarien la paraula “Futuro” a l’hotel de Vela, col·locant llums en les finestres perquè es vegi la paraula, les llums estarien enceses durant un temps determinat.

El grup C va decidir el tema de la seguretat, van decidir representar-ho amb un cofre tancat per un cadenat i unes cadenes, en el cadenat hi haurà tres forats on posaran una clau en cada forat, i cada clau tindrà una paraula.

I finalment, al grup D van pensar en un conjunt de dos temes, la seguretat i la brutícia, van decidir posar la paraula “Piensa”, feta de maons i ceràmica, per a conscienciar a la gent sobre els conceptes anomenats anteriorment.

• RECORREGUT PER EL BARRI DE LA BARCELONETA

Un dijous d’octubre vam anar a fer un recorregut pel barri. Vam fer grups i cada grup va escollir el lloc que més li recordava a la seva infantesa. Els artistes que ens acompanyaven vam gaudir de la sortida.

Tots nosaltres vam decidir fer la sortida per conèixer-nos millor, i que els artistes coneguessin el nostre estimat barri i els llocs que més estima  tenim.

• Vam visitar 4 llocs: 

Els patis pescadors que és una plaça on antigament vivíem pescadors i actualment viu sobretot gent del barri i també hi ha 3 parcs i una font. Té un gran significat per nosaltres perquè vam passar molt temps de la nostra infantesa quedant a aquest inoblidable lloc.

La plaça Poeta Boscà més coneguda com la Repla que té al mig un parc i dues taules de ping- pong. També hi ha un quiosc que utilitzen com a porteria quan juguen a futbol.  Aquesta plaça comunica amb el mercat de la Barceloneta i als voltants, té bars mítics com la Cova Fumada (unes de les millors bombes de la Barceloneta).

Després van anar al parc de la Catalana que té dos parcs, un camp de bàsquet i dos camps de petanca. Aquest parc comunica amb el camp de futbol de la Barceloneta, i els més petits del barri juguen allà després de sortir de l’escola.

Finalment, vam anar a la biblioteca de la Barceloneta.

Un lloc preciós on feia temps ens reuníem per  passar una bonica estona, envoltats d’amics, estudiant o simplement riure i passant una bona estona. Una llàstima que aquests temps s’hagin acabat. El fi d’una etapa que mai oblidarem. Encara recordem els somriures d’aquelles tardes alegres i que res ens preocupava.