Des de Oriana Eliçabe EN RESiDÈNCiA

Dimecres 31 de juny a les 13:30h als Jardins de les Tres Xemeneies ! ! !
Amb moltes ganes de compartir, t’hi esperem.
Des de Oriana Eliçabe EN RESiDÈNCiA
Dimecres 31 de juny a les 13:30h als Jardins de les Tres Xemeneies ! ! !
Amb moltes ganes de compartir, t’hi esperem.
Des de Luís Tabuenca EN RESiDÈNCiA
Durant dues sessions ha vingut una artista rapera que es diu Santa Salut. És una noia, per tant, que prové del món del rap.
Primer, per començar, ens va fer una presentació per a explicar-nos d’on venia el rap, per a què el feien servir i com eren les festes on es va originar aquest estil música. Ens va explicar que el rap el feien servir per reivindicar els seus drets o per parlar de coses que els agradaven… Seguidament, ens va dir que a l’època de Franco, quan hi havia la dictadura, als artistes els mataven perquè no seguien les normes que el dictador volia.
Una de les coses que va explicar i em va agradar, va ser que va dir que en art hi havia moltes maneres per a poder expressar-se. A continuació, vam fer rimes en català i en castellà que podien ser assonants o consonants. Després a partir del nostre somni, que teníem escrit en prosa i vam llegir-los tots a la Santa Salut, vam haver de trobar paraules que rimessin, com per exemple: soledat i veritat o foscor i dolor.
Per acabar amb les paraules clau del nostre somni, vam crear un poema que podia ser assonant o consonant.
Durant la segona sessió amb la rapera Santa Salut, vam continuar treballant les figures retòriques per a donar formar als nostres somnis en format poesia. Un cop vam saber identificar-les, vam fer un exercici per parelles, on havíem de fer un poema que n’havia d’incloure alguna.
Després vam continuar escrivint el poema que acabaria sent un rap.
També vam aprendre sobre els mbp, és a dir, la velocitat a la qual va cada base o acompanyament sobre el que hauríem de rapejar.
Cadascú i cadascuna de nosaltres va acabar rapejant el seu poema.
Des de Luís Tabuenca EN RESiDÈNCiA
Dijous 1 de juny, estrenem Cigarras a les 18.00 a la Fàbrica de Creació: Fabra i Coats.
Us hi esperem
Des de Luís Tabuenca EN RESiDÈNCiA
En aquesta sessió, ja que no hi havia en Luis, ens vam quedar a la sala d’informàtica. Vam crear un Canva en el qual havíem de crear un disseny de cartell per informar del que farem a la Fabra i Coats, l’hora en què actuem i l’artista resident, en el nostre cas, en Luís Tabuenca.
Un dia d’aquests haurem d’escollir un o dos dels dissenys per veure quins són els que enganxem per l’institut.
Seguidament, vam veure el vídeo del meu somni ( soc la Nerea) amb tots els efectes i les transicions que havia fet en León. A aquest vídeo li haurem de posar música en directe a la Fabra i Coats. A principi de curs i a la contaminació vam musicar un vídeo que ja estava tret d’una pel·lícula, però en aquest cas és un vídeo nostre tret del nostre somni.
Jo crec que amb els efectes i les transicions pot sortir una creació bastant interessant i el musicarem amb més il·lusió, ja que el vídeo és nostre.
Un exemple de cartell que vam crear en la passada sessió.
Des de Luís Tabuenca EN RESiDÈNCiA
Ha començat el maig i hem començat a preparar-nos pel projecte final que presentarem a la Fàbrica de Creació: Fabra i Coats.
Us deixem algunes fotografies dels assajos i la preparació que estem duent a terme a la Sala Multiusos i a l’Àgora de l’Antaviana.
Des de Sara Manubens EN RESiDÈNCiA
Ja portem moltes sessions fent la pel·lícula.
La foscor ha estat la nostra aliada i ens ha ajudat a trobar coses que no coneixíem al llarg de tot el procés de creació…
Coses interessants, misterioses, inesperades.
Hem treballat molt, i no queda res per que veiem totes aquestes coses a l’estrena de la setmana vinent, envoltats per la foscor de la sala del Cinema Zumzeig.
Des de STA EN RESiDÈNCiA
Pope invitó a un amigo suyo que se llama Tomás Spicolti. Él se dedica a hacer un tipo de dibujos artísticos muy interesantes porque juega con el concepto de la reutilización y el collage.
Tomás nos enseñó sus creaciones y, después de explicarnos un poco cómo lo había conseguido, nos puso una “canción” que creo Pope con nuestros audios. El objetivo era intervenir unos catálogos. Podíamos pintar o escribir lo que se nos ocurría a partir de lo que estabamos escuchando en el audio.
Por último, cuando acabamos de dibujar/escribir, fuimos a fotocopiar lo que más nos gustó de todo. Esas fotocopias generaban texturas o ampliaban detalles. Quedaron muy curiosas.
Des de STA EN RESiDÈNCiA
En aquesta sessió hem fet una activitat molt dinàmica i divertida: hem agafat els instruments que hi ha a classe i hem fet improvisació dirigida que consisteix a tocar de la manera que el director mani a partir d’unes consignes preestablertes. Primer s’estableix qui ha de tocar, després com ho ha de fer i, per últim, es marca quan. També es pot jugar amb els volums. A la fotografia següent veureu com el Pope ens indica que hem de tocar fluixet.
Ara us mostrem un vídeo amb un petit tastet.
Des de STA EN RESiDÈNCiA
En la última sesión de 2022, Pope nos enseñó una pista “collage” con los audios de los cadáveres exquisitos y clips de audio. La canción era diferente a todo lo que antes habíamos escuchado, pero sorprendentemente no nos disgustó, nos pareció interesante cómo Pope había juntado todos esos sonidos.
Después, tocamos con algunos instrumentos, grabamos una base de percusión y estuvimos experimentando con los sonidos y los tiempos.
Para finalizar, vimos unos videos frikis musicales que pusimos y Pope también nos enseñó algunos que le gustaban o que él había visto, como por ejemplo:
-Drácula (https://www.youtube.com/watch?v=HA5eKkO2YFg&t=7s)
-Mayo
-Coca cola normal (https://www.youtube.com/watch?v=lbLdgToVxLw)
-Un chorrito sano (https://www.youtube.com/watch?v=RS4t_U3jfmg)
-Mc Bin Laden
Des de STA EN RESiDÈNCiA
En esta sesión fuimos al museo de la fundación Antoni Tàpies que se encuentra en Passeig de Gràcia. Hicimos un recorrido por la colección permante del museo y después accedimos a una sala temporal con una exposición sobre Bruce Conner titulada Llum de la foscor.
Vimos muchos vídeos antiguos que fueron el antecedente de los videoclips. Sus diferentes sonidos te atrapaban. Nos gustó mucho, pero al ser tan diferentes sus obras, se nos hizo un poco extraño.
Creemos que en esta exposición se da a entender que a veces lo que se sale de lo normal no necesariamente tiene que ser negativo.